La Pobla de Lillet
La Pobla de Lillet és un poble de l'Alt Berguedà travessat pel riu Llobregat. Segons l'Ajuntament, el nucli és a 843 metres d'altitud, i el municipi limita al nord amb Castellar de n'Hug, a l'est amb Gombrèn i Sant Jaume de Frontanyà, a l'oest amb Guardiola de Berguedà i al sud amb Castell de l'Areny i les Llosses.
És un poble amb data de naixement: el 15 d'abril de 1297 els senyors de Mataplana van donar carta de poblament a qui volgués establir-se al costat del riu. Set segles després conserva aquell plànol, amb l'església dalt del turó i tres ponts de pedra sobre el Llobregat.
Al seu voltant es concentra molt en pocs quilòmetres: dues obres d'Antoni Gaudí, l'antiga fàbrica de ciment Asland i el tren que la servia, les fonts on neix el Llobregat, un monestir romànic amb una rotonda circular i la serra protegida del Catllaràs, amb les seves mines de carbó i el santuari de Falgars.
Cada lloc d'aquesta pàgina té la seva pròpia guia, amb els accessos que fem en cotxe i a peu, el punt exacte amb coordenades GPS i fotografies pròpies fetes sobre el terreny per Josep Heras Gomis.
Nucli històric de la Pobla de Lillet
El nucli antic cap en uns pocs centenars de metres: un turó amb l'església i el solar del castell dels Mataplana a dalt, i el Llobregat a baix, travessat per tres ponts de pedra. Tots els punts són a menys de 200 metres els uns dels altres.
L'església parroquial de Santa Maria és barroca, acabada el 1784, i guarda a l'altar major la Majestat de Lillet, un Crist romànic de fusta policromada de la primera meitat del segle XII que prové del monestir de Santa Maria. El Pont Vell és un pont gòtic del segle XIV, i al seu costat hi ha el Pont del Magret i el Pont de la Petita; el Pont Vell i el de la Petita estan protegits com a Bé Cultural d'Interès Local.
Es deixa el cotxe a l'aparcament de davant de l'ajuntament i es puja a peu. Ho expliquem punt per punt a la guia del nucli històric de la Pobla de Lillet.

Sant Jaume de Frontanyà
Un dels pobles més petits de Catalunya en un enclavament natural privilegiat. Situat a la comarca del Berguedà, Sant Jaume de Frontanyà està envoltat per afluents de la riera de Merlès.
La seva església romànica, de finals del segle XI, va ser seu d'una canònica entre el 1140 i el 1592; va ser declarada monument el 1931 i avui és Bé Cultural d'Interès Nacional. El poble és a 1.072 m d'altitud, envoltat de boscos de pi i pastures, i és el final de la nostra ruta per la Serra del Catllaràs.
Castellar de n'Hug
Castellar de n'Hug és el municipi que limita al nord amb la Pobla de Lillet, a la capçalera del Llobregat. El poble és a prop dels 1.400 metres d'altitud, i al seu terme hi neix el riu.
Des del 1962 acull el Concurs Internacional de Gossos d'Atura, que va néixer de les trobades d'una colla de pastors de la comarca que competien per veure qui tenia el millor gos. Per a les dates de cada edició, consulteu el web de turisme de Castellar de n'Hug.
Al terme de Castellar hi ha també dues visites que es fan des de la Pobla per la mateixa carretera: les Fonts del Llobregat, amb l'ermita romànica de Sant Vicenç de Rus pel camí, i l'antiga fàbrica Asland del Clot del Moro, avui Museu del Ciment.

Serra del Catllaràs
El Catllaràs és una serra calcària de l'Alt Berguedà, orientada d'est a oest i situada al sud del Cadí-Moixeró. És inclosa al Pla d'Espais d'Interès Natural des del 1992 i a la xarxa Natura 2000; segons el Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'espai protegit ocupa 5.605 hectàrees repartides entre vuit municipis.
En pocs quilòmetres es passa del pi roig de les cotes baixes al pi negre de les altes i a les fagedes amb boix de les obagues. El cérvol és el mamífer més gran de la serra, on també viuen el gat fer, l'isard, el senglar, l'àliga daurada i el falcó pelegrí. Un dels seus punts més alts, el Pedró, passa dels 1.750 metres, i des de miradors com la Roca de la Lluna es veuen el Pedraforca i el Cadí.
Des de la Pobla s'hi entra pel nord: al costat del monestir de Santa Maria de Lillet surt una pista cap a l'oest que, després d'uns 4 km, arriba a un encreuament que porta al Xalet del Catllaràs; l'altra entrada és la carretera de Falgars. La travessa sencera, de Castell de l'Areny a Sant Jaume de Frontanyà, és a la nostra guia de la Serra del Catllaràs.
El Xalet i les mines del Catllaràs
En ple Catllaràs, a 1.370 metres, en un prat envoltat de pins, hi ha el Xalet: l'habitatge que Eusebi Güell va fer aixecar per als tècnics de les mines de carbó que abastien la seva fàbrica de ciment del Clot del Moro. Es va construir a principis del segle XX, en l'època en què Gaudí treballava per a Güell a la Pobla; les fonts no coincideixen en l'any exacte.
El febrer de 2026 un estudi encarregat pel Departament de Cultura de la Generalitat va confirmar que Antoni Gaudí és l'autor del projecte, tot i que no en va dirigir l'obra i el que es va construir no va seguir exactament els seus plànols. El més característic és la coberta: una volta apuntada per fora i de forma catenària per dins, que baixa gairebé fins a terra, amb una escala exterior al centre de la façana.
És de propietat municipal des del 1932, es va rehabilitar el 2018 i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Segons el web de turisme de la Pobla, actualment només es pot veure per fora. S'hi arriba per la pista que surt del monestir de Santa Maria de Lillet; els detalls, el refugi, la font i el pou són a la guia del Xalet del Catllaràs.
El Xalet només s'entén al costat de les mines. Els forns de la fàbrica Asland funcionaven amb el carbó del vessant nord del Catllaràs, i Asland va comprar i explotar bona part de les mines de la serra. Per baixar el carbó es va muntar una xarxa de cables aeris: el cable general, en servei des del 1907, feia 2.013 metres amb 444 de desnivell i arribava fins a l'estació de l'Empalme, on es carregava al carrilet que pujava a la fàbrica. Segons les fitxes de patrimoni, l'activitat minera d'Asland al Catllaràs va durar fins al 1922.
Avui queden boques de mina, pous, sitges i bases de telefèric amagats al bosc. Les mines del Xalet, del Cable i d'Arderiu són a pocs metres del Xalet; per al sector del Moreno i el Teixó s'aparca al Prat Gespador. No entreu mai a les galeries: les fitxes de patrimoni hi assenyalen despreniments a l'interior de diverses. Els deu punts, amb els seus accessos, són a la guia de les mines de carbó del Catllaràs.

El Tren del Ciment
El Tren del Ciment recorre un tram recuperat de l'antiga línia de via estreta, de només 60 centímetres, que unia la fàbrica Asland del Clot del Moro amb Guardiola de Berguedà. Al principi era d'ús exclusiu de la fàbrica; des de l'1 d'agost de 1914 també va portar viatgers, i l'últim viatge es va fer el 1963.
El juliol de 2005 va tornar a funcionar com a tren turístic. El gestiona Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), amb locomotora dièsel, i para a:
- La Pobla de Lillet, l'estació de sortida, amb un museu de material ferroviari
- La Pobla Centre
- Jardins Artigas
- Museu del Ciment, a Castellar de n'Hug
Horaris, tarifes i dies de funcionament, al web oficial d'FGC. On aparcar i com combinar-lo amb les visites és a la guia del Tren del Ciment.
Jardins Artigas
Mentre treballava al Xalet, Gaudí es va allotjar a casa de l'industrial tèxtil Joan Artigas i Alart i, en agraïment, va dissenyar el jardí de davant de casa seva. És l'altra empremta de l'arquitecte a la Pobla, a poc més d'un quilòmetre al nord del nucli antic; es va fer en els primers anys del segle XX, tot i que les fonts no coincideixen en l'any.
El Llobregat passa per dins del jardí i tot s'organitza al voltant de l'aigua: el Pont dels Arcs, un altre pont amb escala, una glorieta enlairada que fa de mirador, una gruta amb arcs, una cascada, diverses fonts i figures dels quatre evangelistes, una àliga, un lleó i serps. Les baranes i els bancs imiten troncs i branques. El jardí va estar abandonat durant dècades i es va restaurar a principis dels anys noranta.
Es veu en uns 40 minuts i no està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. S'hi arriba en cotxe o amb el Tren del Ciment; horaris al web de turisme de la Pobla. Més detalls a la guia dels Jardins Artigas.

Fonts del Llobregat
A Castellar de n'Hug, a 1.291 metres segons el nostre GPS, el Llobregat surt directament de la roca calcària en diversos raigs que cauen en cascada entre blocs coberts de molsa. L'aigua és la de la pluja i la neu acumulades als cims propers, i per això les fonts són més espectaculars després de pluges fortes i amb el desglaç de primavera.
Des de la Pobla s'hi va per la carretera BV-4031, passant pel Clot del Moro i per l'ermita romànica de Sant Vicenç de Rus. Al costat del Molí de les Fonts hi ha un aparcament ampli, i d'allà surt un corriol empedrat i amb moltes escales: uns 150 metres en línia recta i gairebé 40 de desnivell. També s'hi pot anar a peu des del poble de Castellar per un camí senyalitzat d'uns 2 km.
Les set parades del camí són a la guia de les Fonts del Llobregat.
Monestir de Santa Maria de Lillet i Rotonda de Sant Miquel
A 1,5 km a l'est del poble, fora del nucli urbà, hi ha el monestir de Santa Maria de Lillet. S'hi arriba per la carretera B-402 en direcció a Ripoll, agafant a aproximadament 1 km el trencall indicat a la dreta. Ja s'esmenta en un document del 819, i el 833 es va consagrar l'església primitiva. Poc abans del 1086 s'hi va establir una comunitat de canonges agustinians, que es va secularitzar el 1592. L'església actual és majoritàriament del segle XI i està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
A uns 150 metres, sobre un petit monticle, hi ha la Rotonda de Sant Miquel, una església de planta circular amb absis semicircular, de només 6,5 metres de diàmetre exterior i 4,7 d'interior. Una inscripció sobre l'altar parla d'una consagració el 9 de maig de l'any 1000, però l'obra Catalunya Romànica la considera moderna i sense fonament i data l'edifici a finals del segle XI o principis del XII; la primera notícia escrita segura és del 1166.
Per veure el monestir per dins cal concertar-ho amb l'oficina de turisme. La visita, juntament amb el Castell Vell de Lillet, és a la guia del monestir de Santa Maria de Lillet i la Rotonda de Sant Miquel.

Santuari de Falgars
Falgars és una esplanada penjada a la serra, a gairebé 1.300 metres, al sud-oest de la Pobla. El santuari marià està format per l'església i l'hostatgeria, en un sol bloc de murs gruixuts de pedra, coberta a dues aigües de teula àrab i algunes estances amb volta. Al costat hi ha un hostal restaurant.
El nom de Falgars ja apareix en un document del 985, i el temple actual es va començar a reconstruir el 1646. S'hi venera una talla gòtica d'alabastre policromat de la Mare de Déu, que es va trencar en quatre trossos el 1936 i es va restaurar després. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
Des del Mirador del Pedraforca, a l'extrem oest de l'esplanada, es veu el Pedraforca, i des del Mirador Joan Casanova, la Pobla i el Cadí. S'hi puja en cotxe per la carretera des de la Pobla o per la pista del Catllaràs. La cova de la tradició i els miradors són a la guia del santuari de Falgars.
Museu del Ciment Asland
Al paratge del Clot del Moro, al terme de Castellar de n'Hug, l'antiga fàbrica Asland es veu des de la carretera com un vessant sencer de murs, arcs i naus esglaonats sobre la vall del Llobregat. Va ser la primera fàbrica de ciment pòrtland de Catalunya: Eusebi Güell va fundar la societat Asland el 1901, la fàbrica va entrar en funcionament el 1904 i va tancar el 1975.
Avui és el Museu del Ciment Asland, una de les seus del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), i el juny de 2005 la fàbrica i el seu entorn van ser declarats Bé Cultural d'Interès Nacional. S'hi arriba en cotxe des de la Pobla creuant el Llobregat cap a Ripoll i agafant el trencall cap a Castellar de n'Hug, o amb el Tren del Ciment, que acaba aquí. Per a horaris i tarifes, consulteu el web del museu.
La visita i la història de la fàbrica, a la guia del Museu del Ciment Asland.

On dormir a la Pobla de Lillet
Els nostres tres allotjaments són a la Pobla de Lillet, a peu del nucli antic i a poca distància en cotxe de tot el que surt en aquesta pàgina. Són de lloguer íntegre i admeten mascotes sense cost:
- Tríplex Cadí: 150 m² en tres plantes, 5 dormitoris, llar de foc i cuina econòmica de llenya.
- Apartament Catllaràs: per a 4 persones, amb 2 dormitoris.
- Apartament adaptat: preparat per a persones amb mobilitat reduïda.
Preguntes freqüents sobre la Pobla de Lillet i el seu entorn
Quines obres de Gaudí es poden veure a la Pobla de Lillet?
Dues: els Jardins Artigas, al mateix poble, a poc més d'un quilòmetre al nord del nucli antic, i el Xalet del Catllaràs, a 1.370 metres a la serra, el projecte del qual un estudi de la Generalitat del 2026 va confirmar que és de Gaudí. El Xalet, segons el web de turisme de la Pobla, actualment només es pot veure per fora.
La Rotonda de Sant Miquel és al nucli antic?
No. És al costat del monestir de Santa Maria de Lillet, uns 1,5 km a l'est del poble, a uns 150 metres del monestir. Una inscripció parla d'una consagració l'any 1000, però Catalunya Romànica la considera moderna i data la rotonda a finals del segle XI o principis del XII.
On neix el Llobregat i com s'hi arriba?
A les Fonts del Llobregat, al terme de Castellar de n'Hug, a 1.291 metres. Des de la Pobla s'hi va per la BV-4031 fins a l'aparcament del Molí de les Fonts, i d'allà un corriol empedrat amb escales puja uns 40 metres fins al naixement.
Què és el Tren del Ciment i on es consulten els horaris?
És un tren turístic de via estreta que recorre un tram de l'antiga línia de la fàbrica Asland: surt de la Pobla de Lillet, para a la Pobla Centre i als Jardins Artigas i acaba al Museu del Ciment. El gestiona FGC, i els horaris i les tarifes es consulten al seu web oficial.
Què veure al nucli històric de la Pobla de Lillet?
L'església parroquial barroca de Santa Maria, acabada el 1784, amb la Majestat romànica del segle XII; el solar del castell dels Mataplana, i tres ponts de pedra sobre el Llobregat, entre ells el Pont Vell gòtic del segle XIV. Tot és a menys de 200 metres. Més a la guia del nucli històric.
On allotjar-se a la Pobla de Lillet?
Tenim tres allotjaments al poble: el Tríplex Cadí (150 m², 5 dormitoris), l'Apartament Catllaràs (4 persones) i un apartament adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Es lloguen sencers i admeten mascotes sense cost.