El riu que va fer funcionar Borredà durant quatre segles
Avui el Mergançol és un riu de banyistes i de passeig. Durant quatre-cents anys va ser una altra cosa: l'única força motriu que tenia el poble.
A les seves vores encara queden drets, sencers o en ruïnes, els molins fariners i bataners que molien el gra de Borredà i abatanaven la llana, i els ponts de pedra que es van construir per arribar-hi. Gairebé tots van funcionar fins després de la Guerra Civil. Alguns són avui cases particulars; d'altres només en queda un tros de paret entre la brossa.
Aquesta pàgina en recull tretze, amb el punt exacte on es deixa el cotxe, com s'hi baixa i què s'hi veu en arribar. Les fotografies són pròpies, fetes sobre el terreny en diferents èpoques de l'any.
Recorregut, mesurat i fotografiat per Josep Heras Gomis, que té casa a la masia del Pati de Borredà. El recorregut complet està publicat a Wikiloc i es pot descarregar com a track GPX. Les dades històriques i de catalogació procedeixen de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Última revisió: setembre de 2026.
Ripoll, el gremi i el plet de l'aigua
Per entendre per què hi ha tants molins en un riu tan petit cal saber de qui era. El monestir de Santa Maria de Ripoll era el senyor jurisdiccional del terme i la parròquia de Borredà, i era Ripoll qui cedia els molins a les famílies a canvi d'un cens fix. El 1521 el procurador de l'abat confirmava l'establiment del Molí del Sobirà, que estava derruït, a la família Sobirà; per les mateixes dates apareix documentat el de Campalans. L'abat de Ripoll va fundar a més, el 1669, el gremi de paraires i teixidors de Borredà, que va tenir el seu propi molí bataner i el seu propi pont.
L'aigua, en canvi, no donava per a tothom, i el segle XVIII es va omplir de plets. El 1747 les famílies Sobirà i Font van litigar per l'exclusivitat de l'aigua del Mergançol. I a mitjan segle el pagès Joan Font va mantenir un llarg plet contra el gremi fins a aconseguir que se li reconegués la propietat sobre l'ús de l'aigua just on el gremi tenia el seu molí. El gremi va perdre, va haver de construir-ne un de nou aigües avall, el que des de llavors es diu Molí d'en Font, i abandonar el de Sant Joan.
És una història poc coneguda i molt visible sobre el terreny: el molí que va perdre el plet fa més de cent anys que està en ruïnes i l'aigua se'l va acabar enduent, mentre que el seu pont, magnífic, continua dret.
Els tretze punts, de Vilada a la capçalera
| Punt | Què és | Estat | Coordenades |
|---|---|---|---|
| Pont del Doro | Pont i presa de 1926 | Només visible amb l'embassament baix | 42.127429, 1.925997 |
| Molí del Cavaller | Molí fariner, segles XVII-XVIII | Ruïnes dins de l'embassament | 42.127436, 1.916251 |
| Pont del Climent | Pont d'un arc de 1930 | Dret, 50 m de llarg | 42.129482, 1.941480 |
| Pont i Molí d'en Font | Molí del gremi, segle XVIII | Pont dret, molí en ruïnes | 42.129432, 1.978092 |
| Pont i Molí de Sant Joan | Molí bataner, segle XVII | Pont dret, molí perdut | 42.129288, 1.994348 |
| Molí de Cirera | Molí fariner, segle XVIII | Dret, propietat privada | 42.131667, 1.996121 |
| Molí de Dalt o del Xic | Molí de la vila, documentat al XV | Restaurat, propietat privada | 42.136177, 1.999617 |
| Molí del Garrós o de Cal Tisoi | Molí fariner i bataner, segle XVI | Dos trossos de paret | 42.135480, 1.998821 |
| Pont de la Ribera | Pont del segle XVII | Rehabilitat, hi passa la carretera | 42.137864, 2.001143 |
| La Torre | Casa amb torre i rellotge de sol | Dreta, propietat privada | 42.138159, 2.000152 |
| Molí del Sobirà | Molí establert el 1521 | Dret, amb moles visibles | 42.141879, 2.000247 |
| Molí de Campalans | El primer del Mergançol | Dret, casa rural privada | 42.144544, 2.001219 |
| Presa del Molí de Cabanes | Presa de molí desaparegut | Només en queda la presa | 42.156827, 2.005518 |
L'ordre és el del riu, de la cua de l'embassament de la Baells cap a la capçalera. Els tres primers punts queden al terme de Vilada; la resta, al de Borredà. Uns quants d'aquests molins són avui habitatges particulars: es veuen des del camí i no es visiten.
Pont del Doro
El va fer construir el 1926 el contractista i empresari Teodor Miralles i Soler, i d'aquí li ve el nom. No és només un pont: el conjunt inclou una presa contigua i les seves canalitzacions. El pont es va aixecar amb tècnica antiga, amb un gran arc recolzat a la roca pels dos extrems, i això és justament el que li ha donat la fermesa per continuar-hi un segle després. La presa fa uns vuit metres d'alçada i té forma corbada, repartida en dos flancs, un de nord a sud i un altre d'est a oest.
La condició per veure'l: queda dins de la cua de l'embassament de la Baells i només apareix quan el pantà està força buit, per sota de la meitat de la seva capacitat. Val la pena mirar el nivell abans d'anar-hi.
Com arribar-hi: sortint de Vilada en direcció a Berga, a uns 200 metres hi ha un trencall a l'esquerra indicat com a "Vilarrassa". Se segueixen uns 800 metres fins a trobar una cadena i allà es deixa el cotxe (42.128004, 1.928111). Després se segueix a peu el camí que va per la dreta del riu; a uns 150 metres apareix el pont.
Coordenades: 42.127429, 1.925997 · 629 m d'altitud · obrir al mapa
Molí del Cavaller
És la imatge més estranya de tot el recorregut: les restes d'un molí fariner traient el cap enmig de l'aigua turquesa de l'embassament. Pertany al terme de Vilada i està inventariat al mapa de patrimoni cultural de la Generalitat amb el número IPAC-3734.
Es va construir al segle XVII o a començaments del XVIII, dins dels dominis del baró de la Portella, i va estar molent durant els segles XVIII i XIX i fins després de la Guerra Civil. Va quedar abandonat a la dècada de 1940 i avui està completament derruït. Per sobre del nivell de l'aigua hi ha una construcció moderna que dona serveis recreatius a la zona.
Com arribar-hi: des del Pont del Doro se segueix vorejant l'embassament, deixant-lo a mà esquerra. El camí es perd de vista en algun tram però no té complicació: es va recte uns 400 metres fins a la construcció moderna. Igual que el pont, només es veu amb el pantà per sota del 50 %.
Coordenades: 42.127436, 1.916251 · 629 m d'altitud · obrir al mapa
Pont del Climent
És, de molt, el pont més bonic del riu i un dels racons més agraïts del terme de Vilada. El va construir el 1930 el contractista local Climent Simon Aguilar, de qui va prendre el nom. Té un sol arc de pedra i cinquanta metres de llarg, i està catalogat com a patrimoni immoble amb el número IPAC-3721.
No es va aixecar per passejar: servia per salvar la vall del Mergançol en les tasques de retirada d'arbres talats. Però el lloc ja era pas a peu cap al monestir de la Portella molt abans. Impressiona sobretot per l'alçada a què queda sobre el llit.
Si des d'aquí alceu la vista cap al sud veureu part de les Canals de Sant Miquel, tot i que costen de distingir des de baix. Es diuen així perquè les formen una sèrie de recs i torrents que baixen dels cims de la serra de Picancel i van a desembocar tots al Mergançol, entre faigs i alzines.
Com arribar-hi: creuant Vilada en direcció a Borredà, a uns 2 km hi ha un trencall a la dreta molt tancat, senyalitzat com a "Canals de Sant Miquel". Se segueix el camí de muntanya uns 300 metres fins a un descampat i allà es gira a l'esquerra fins al pont.
Coordenades: 42.129482, 1.941480 · 641 m d'altitud · obrir al mapa
Pont i Molí d'en Font
Aquest és el molí que va néixer d'un plet guanyat. Quan el pagès Joan Font va aconseguir que se li reconegués el dret sobre l'aigua on el gremi de paraires tenia el seu molí, el gremi es va veure obligat a construir-ne un de nou aquí, i aquest és el que porta el seu cognom.
Del molí bataner i fariner queden algunes ruïnes entre la vegetació. El que es conserva esplèndidament és el pont, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, construït al segle XVIII alhora que el molí i documentat ja acabat el 1741. Té un sol ull fet amb grans dovelles força irregulars i els pilars assentats sobre la roca viva.
Com arribar-hi: es deixa el cotxe a l'entrada d'un camí sense asfaltar a l'esquerra de la carretera (42.129570, 1.975742), es creua en direcció al riu i s'agafa un sender poc marcat. Abans s'hi podia entrar amb cotxe, però la vegetació se'l va menjant; caminant es distingeix bé. A uns 200 metres baixa cap al riu i ja es va vorejant fins al pont.
Coordenades: 42.129432, 1.978092 · 722 m d'altitud · obrir al mapa
Pont i Molí de Sant Joan
El pont i el molí es van construir alhora, a finals del segle XVII, i tot era propietat del gremi de paraires i teixidors de Borredà, fundat el 1669 per l'abat de Santa Maria de Ripoll. El molí era bataner: no molia gra, abatanava la llana.
Del molí a penes queden uns trossos de paret sense gaire interès. Fa més de cent anys que està en ruïnes i l'aigua se'l va acabar enduent. El pont, en canvi, està catalogat i continua perfectament dret: un sol ull de grans dimensions, amb parament de pedres irregulars disposades en filades i unides amb morter, deixat a la vista, i una alçada considerable. Després de perdre el plet i abandonar el molí, el gremi va continuar fent servir el pont per accedir al sector sud del terme des de la vila.
Si baixeu fins al riu pel senderó que hi ha al costat del pont hi trobareu alguns gorgs petits molt poc concorreguts, i a uns 50 metres riu amunt un bonic salt d'aigua.
Com arribar-hi: per la carretera en direcció a Borredà, a 1,5 km del punt anterior hi ha el trencall senyalitzat com a "Molí de Sant Joan". Es deixa el cotxe allà (42.129740, 1.991790) i es baixa a peu pel camí, que és ample però convé fer caminant. Al final ja es veu el pont.
Coordenades: 42.129288, 1.994348 · 755 m d'altitud · obrir al mapa
Molí de Cirera
Pertanyia a la família Cirera, documentada a Borredà des del segle X. Venien d'una gran masia dins del terme parroquial de Rotgers, es van establir al poble i van muntar una activitat artesanal important en el sector de la llana sense deixar l'explotació agrària del mas. El molí el van construir al segle XVIII, en plena època de màxim aprofitament dels recursos hidràulics.
Segueix l'esquema clàssic de masia, amb coberta a dues aigües i façana orientada a llevant. A finals dels anys vuitanta es va fer servir com a casa de colònies i se li van afegir dos pisos, però respectant l'aspecte original. Al pati encara s'hi veuen les moles originals.
Com arribar-hi: creuant el poble, just a la sortida hi ha un camí senyalitzat a la dreta com a "Cal Cirera" que porta directament al molí.
Coordenades: 42.131667, 1.996121 · 767 m d'altitud · obrir al mapa
Molí de Dalt o del Xic
Era el molí de la vila, el que el monestir de Santa Maria de Ripoll anava cedint als diferents moliners que el van regentar. Al segle XVII també se'l coneixia com a Molí d'Escaldaferro, un nom documentat a Borredà des del segle XV.
Es va reformar al XVIII i la maquinària que conserva és fruit de la modernització del XIX. Va continuar actiu fins després de la Guerra Civil i el 1986 es va restaurar com a segona residència, respectant l'estructura principal: planta gairebé quadrada, parament de pedra irregular en filades, coberta a dues aigües amb bigues de fusta i teula àrab, i dos grans balcons de fusta a la façana principal. És l'únic de tots que conserva la maquinària completa.
Com arribar-hi: és al camí que baixa al Gorg del Salt. Baixant des de la carretera pel trencall senyalitzat, abans de l'escaleta que porta al gorg se segueix recte fins al riu, i des d'allà es divisa el molí. És propietat privada.
Coordenades: 42.136177, 1.999617 · 792 m d'altitud · obrir al mapa
Molí del Garrós o de Cal Tisoi
Està documentat per primera vegada al segle XVI, com a molí fariner i bataner. Va passar per diversos propietaris però es va fer servir poc temps, perquè l'activitat es va traslladar al Molí de Dalt, una mica més amunt del riu. Probablement va ser el primer a ser abandonat, i es nota: només en queden dos trossos de paret.
Hi ha un detall que dona la mesura de com ha sobreviscut aquest patrimoni. A dalt, a la casa de Cal Tisoi, conserven una de les moles del molí i la fan servir com a taula de jardí.
Com arribar-hi: just davant del Gorg del Salt, uns metres riu avall.
Coordenades: 42.135480, 1.998821 · 778 m d'altitud · obrir al mapa
Pont de la Ribera i La Torre
El Pont de la Ribera era originalment un pont del segle XVII, de pedra i amb un sol arc creuant el riu. Avui està totalment rehabilitat perquè hi passa la carretera per sobre, de manera que des de dalt no s'hi aprecia res. Per veure'l cal baixar: just després de creuar-lo surt un trencall a l'esquerra que porta per sota, i allà sí que s'entén què és.
A pocs metres, pujant unes passes en direcció a Borredà, queda La Torre, una casa bonica amb una torre que s'alça pel costat de la masia. Des de la carretera se'n veu la façana amb un gran rellotge de sol. S'hi arriba per un camí que puja amb força pendent fins a just a sota.
Com arribar-hi: a uns 800 metres del Molí del Xic per la carretera, just en creuar el riu, hi ha un trencall a mà esquerra on es deixa el cotxe (42.138102, 2.001330).
Coordenades: Pont de la Ribera 42.137864, 2.001143 · 798 m · mapa — La Torre 42.138159, 2.000152 · 810 m · mapa
Molí del Sobirà
El 1521 el procurador de l'abat de Ripoll confirmava a la família Sobirà l'establiment d'aquest molí, que llavors estava derruït, a canvi d'un cens fix. El van reconstruir i el van fer funcionar fins després de la Guerra Civil. La construcció que es veu avui és de finals del segle XVII.
És un dels més complets de tot el riu. Es conserven el molí i el casal moliner, amb planta baixa i dos pisos i coberta a dues aigües de teula àrab. A la façana queden les bigues de fusta que sobresurten, restes d'una doble balconada coberta pel ràfec. I sobre el terreny encara s'hi veuen algunes moles, l'escairador de mitjan segle XIX, l'entrada del rec i el cacau.
Aquesta és també la família del plet de 1747 contra els Font per l'exclusivitat de l'aigua del Mergançol.
Com arribar-hi: des dels passos de ciment on es deixa el cotxe (42.141116, 2.001140) es continua a peu cap al nord. Es creua el riu dues vegades per uns passos de ciment i pedres col·locades al costat del camí; si el riu baixa ple, us mullareu una mica els peus. A uns 100 metres apareix el molí.
Coordenades: 42.141879, 2.000247 · 806 m d'altitud · obrir al mapa
Molí de Campalans
Va ser el primer molí de Borredà que va aprofitar les aigües del Mergançol. Probablement el va establir el monestir de Ripoll a la família Campalans cap al 1521, quan apareix documentat com a Molí de Campalans Jussà. Al segle XVIII es va reformar del tot, adaptant-lo a les exigències de la gran família Campalans, i va funcionar fins després de la Guerra Civil.
Segueix l'esquema clàssic de masia, orientat a llevant i de planta gairebé quadrada, amb la façana arrebossada, obertures senzilles adovellades, planta baixa i dos pisos, i coberta a dues aigües de teula àrab. Conserva part del rec, la bassa, les moles i el cacau. Avui és una casa rural que es lloga, així que es veu des del camí i no es visita.
Com arribar-hi: des del Gorg Verd se segueix el camí cap al nord; a uns 250 metres apareix a mà esquerra.
Coordenades: 42.144544, 2.001219 · 821 m d'altitud · obrir al mapa
Presa del Molí de Cabanes
És el punt més alt del recorregut i el més discret: del molí no en queda absolutament res. L'únic que es conserva és la presa, dins del llit, que és el que solia aguantar més quan tota la resta desapareixia.
Serveix bé com a final de la ruta, perquè resumeix el que ha passat amb aquest riu: de tretze molins, uns són cases, d'altres dues parets i d'algun només en queda l'obra hidràulica que l'alimentava.
Com arribar-hi: seguint el camí cap al nord es passa per davant de la depuradora del poble; en aquest punt el camí creua el riu i, caminant per la vora cap amunt, a uns 50 metres hi ha les restes.
Coordenades: 42.156827, 2.005518 · 893 m d'altitud · obrir al mapa
Com organitzar-ho i on dormir
No és un recorregut d'una tirada. Els tres primers punts, a Vilada, depenen del nivell de l'embassament i es visiten a part. Els del tram de carretera, entre Vilada i Borredà, es fan amb cotxe parant a cada trencall. I els tres últims s'encadenen en el mateix passeig a peu que porta als gorgs del Mergançol, de manera que el lògic és combinar-los en un mateix matí.
Uns quants d'aquests molins són habitatges particulars. Es veuen perfectament des del camí i no cal entrar en cap propietat.
Els nostres tres allotjaments a Borredà són a pocs minuts del riu, són de lloguer íntegre i admeten mascotes sense cost:
- Masia El Pati: masia de 1600 amb 6 dormitoris, 20 llits, piscina i 1.000 m² de jardí.
- Apartament ideal per a parelles: diàfan, amb gran finestral i llar de foc.
- Apartament rural amb encant: amb aire condicionat i zona chill out.
Preguntes freqüents sobre els molins del Mergançol
Quants molins hi va haver al riu Mergançol?
En aquest recorregut es recullen nou molins i quatre ponts i preses entre Vilada i la capçalera del riu. El més antic documentat és el de Campalans, establert cap al 1521, i el primer que va aprofitar les aigües del Mergançol.
Es poden visitar per dins?
No. El Molí de Cirera, el del Xic i el de Campalans són propietats privades (el de Campalans és avui una casa rural que es lloga) i la resta són ruïnes enmig del bosc. Tots es veuen des del camí sense necessitat d'entrar en cap finca.
Quan es veuen el Pont del Doro i el Molí del Cavaller?
Només quan l'embassament de la Baells està per sota de més o menys la meitat de la seva capacitat. Tots dos queden dins de la cua del pantà. Convé consultar el nivell abans d'anar-hi.
De qui eren els molins de Borredà?
El monestir de Santa Maria de Ripoll era el senyor jurisdiccional del terme i cedia els molins a les famílies a canvi d'un cens fix. L'abat de Ripoll va fundar a més, el 1669, el gremi de paraires i teixidors de Borredà, que va tenir el seu propi molí bataner a Sant Joan.
Fins quan van funcionar?
La majoria va continuar molent fins després de la Guerra Civil. El Molí del Cavaller va quedar abandonat als anys quaranta i el del Xic es va restaurar com a segona residència el 1986, conservant tota la maquinària.
Es pot combinar amb els gorgs?
Sí, i és el recomanable. El Molí del Garrós és just davant del Gorg del Salt, i el del Sobirà, el de Campalans i la presa de Cabanes queden en el mateix passeig a peu que encadena els gorgs del tram nord.