Mil anys d'història en un quilòmetre de vessant
A un quilòmetre i mig a llevant de la Pobla de Lillet, en un vessant de prats, s'hi apleguen tres peces que expliquen d'on ve el poble: un monestir romànic, una de les esglésies circulars més petites de Catalunya i les ruïnes del castell que va donar nom a la vall.
Abans que existís la Pobla, el centre de la vall de Lillet era aquí dalt. El castell vigilava el camí que pujava del Berguedà cap a la Cerdanya, i als seus peus s'hi va aixecar una església dedicada a Santa Maria que amb el temps es va convertir en canònica. Quan el 1297 els senyors de Mataplana van fundar la vila nova vora el Llobregat, el castell es va anar buidant i el monestir va anar perdent feligresos. El que en queda avui són aquestes tres capes d'història, molt a prop les unes de les altres.
Els tres punts s'encadenen en una visita de mig matí: es deixa el cotxe al costat del monestir, es puja a peu a la rotonda i després se segueix per pista fins al peu del castell. Les fotografies són pròpies, fetes sobre el terreny.
Recorregut, mesurat i fotografiat per Josep Heras Gomis, que té casa a la masia del Pati de Borredà i recorre cada temporada la serra del Catllaràs i els seus voltants. Aquests tres punts formen part de la seva ruta en tot terreny La Pobla de Lillet – Fonts del Llobregat – Serra de Catllaràs, publicada a Wikiloc i descrita al seu llibre del 2018. Les dades històriques i de catalogació procedeixen de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i de l'obra Catalunya Romànica. Última revisió: setembre de 2026.
Dues Santa Maria que no s'han de confondre
A la Pobla de Lillet hi ha dos temples amb el mateix nom i és fàcil barrejar-los. El d'aquesta pàgina és el monestir de Santa Maria de Lillet, fora del poble, a 922 metres d'altitud i uns 1,5 km a llevant en línia recta. L'altre és l'església parroquial de Santa Maria, barroca, acabada el 1784, que és dalt de tot del nucli antic, al costat de l'antic castell dels Mataplana. Aquesta l'expliquem a la pàgina del nucli històric de la Pobla de Lillet.
Totes dues estan unides per una història concreta. La talla més valuosa que avui presideix l'altar de la parroquial, la Majestat de Lillet, un Crist romànic de fusta policromada del segle XII, es venerava originalment a l'església del monestir. Quan la vida es va traslladar a la vall, el Crist hi va baixar amb ella.
Si busqueu "Santa Maria de Lillet" en un mapa, fixeu-vos en les coordenades: 42.242857, 1.993248 és el monestir; 42.244347, 1.974281 és la parroquial del poble.
Els tres punts, del monestir al castell
| Punt | Què és | Estat | Coordenades |
|---|---|---|---|
| Monestir de Santa Maria de Lillet | Antiga canònica agustiniana, església del segle XI | Dret, restaurat; Bé Cultural d'Interès Nacional | 42.242857, 1.993248 |
| Rotonda de Sant Miquel | Església romànica de planta circular | Molt ben conservada | 42.241678, 1.992847 |
| Castell Vell de Lillet | Castell documentat al segle IX | Un pany de mur amb finestra; Bé Cultural d'Interès Nacional | 42.238153, 1.988287 |
Tots tres són al terme municipal de la Pobla de Lillet. Entre el monestir i la rotonda hi ha uns 150 metres; el castell queda uns 700 metres al sud-oest en línia recta i gairebé 150 metres més amunt.
Monestir de Santa Maria de Lillet
El primer que es veu en arribar és un edifici de pedra plantat enmig d'un prat, amb una masia al costat i la vall oberta al darrere. La porta que dona al prat, amb arquivoltes apuntades, no és l'original: es va obrir al braç nord del transsepte en època gòtica, i el Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació la relaciona amb una nova consagració del 1397.
La història documental és de les més antigues del país. El monestir ja s'anomena el 17 d'abril de 819 a l'escriptura de venda de la casa de Montclús, i el 833 es va consagrar la primitiva església, dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan "del castell de Lillet"; aquesta acta és un dels documents més antics de Catalunya. Poc abans del 1086 s'hi va establir una petita comunitat de canonges agustinians, un prior i cinc canonges, que va viure una època de gran activitat durant els dos segles següents.
La fundació de la Pobla el 1297 va canviar l'equilibri. A mitjan segle XIV la vila nova ja tenia el seu propi temple i Santa Maria va perdre part dels feligresos i dels dominis. Tot i així la canònica va mantenir activitat fins que es va secularitzar el 1592; en va quedar llavors una comunitat de beneficiats sota un paborde. El 1816 encara hi vivien el rector, dos vicaris i cinc beneficiats, i el 1889 el rector va ser obligat a traslladar-se a la Pobla.
L'església es va construir majoritàriament al segle XI: una sola nau amb un transsepte ampli, una capçalera una mica posterior amb absis central i una absidiola al sud. Les reformes es van succeir fins al segle XVIII, que li va donar capelles laterals obertes en el gruix dels murs, columnes adossades de gust clàssic, un cor als peus, volta i cimbori. Per això es diu que l'edifici és un museu d'èpoques: restes preromàniques, nau romànica llombarda, porta gòtica i columnes de tosca amb capitells de guix dels segles XVI al XVIII.
La comunitat vivia a les dependències del costat de migdia, al voltant d'un claustre petit i rústic, de quatre arcs per costat sobre pilars quadrats. En aquesta zona hi queden murs amb portes i finestres a alçades que no coincideixen, fruit de segles de canvis, i paraments en espiga (opus spicatum) dels segles X-XI. Està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Una tradició viva: el dia de Sant Isidre se celebra missa al monestir amb benedicció de panets, que després es reparteixen entre tots els assistents.
Com arribar-hi: des de la Pobla de Lillet s'agafa la carretera B-402 en direcció a Ripoll, sense entrar al poble si es ve de les Fonts del Llobregat. A aproximadament 1 km surt a la dreta un trencall indicat cap al monestir. Se segueix aquest camí fins al monestir i es deixa el cotxe al costat. Per veure'n l'interior cal posar-se en contacte amb l'oficina de turisme, tal com indica l'Ajuntament de la Pobla de Lillet.
Coordenades: 42.242857, 1.993248 · 922 m d'altitud · obrir al mapa
Rotonda de Sant Miquel
Des del prat del monestir ja es veu a dalt, al cim d'un petit turó, a uns 150 metres. És la peça que més sorprèn de la visita: una església de planta completament circular amb un absis semicircular adossat, de només 6,5 metres de diàmetre exterior i 4,7 d'interior. N'hi ha molt pocs, d'edificis així, a Catalunya, i aquest és dels més petits.
No té ni una finestra. El mur està coronat per una filera de pedres petites que s'alternen amb buits, hi ha un fris de pedres verticals al voltant i la porta es tanca amb un arc de mig punt adovellat. A dins, dos nínxols petits i una volta molt bonica. La coberta és de lloses de pedra.
Sobre la data, amb prudència. Una inscripció sobre l'altar parla d'una consagració el 9 de maig de l'any 1000, i així ho repeteixen moltes guies. Tanmateix, l'obra de referència Catalunya Romànica considera aquesta inscripció moderna i sense fonament, i per l'arquitectura situa la construcció a finals del segle XI o a principis del XII. La primera notícia escrita segura és del 1166, i el 1196 el testament de Ponç de Lillet deixa cinc sous a l'església de Sant Miquel.
Bona part del que es veu és fruit de dues restauracions: la del 1935, impulsada pels Amics de l'Art Vell amb l'arquitecte Jeroni Martorell, i la del 1980, de la Diputació de Barcelona, que va refer l'enllosat de la teulada. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Val la pena fer-hi la volta i mirar avall: des d'aquí dalt s'entén la posició del monestir, amb la masia, els prats i la vall del Llobregat al fons.
Com arribar-hi: a peu des del monestir, pujant pel prat cap al turó que queda a sobre. Són uns 150 metres i uns 20 de desnivell. Al costat de la porta hi ha un plafó informatiu.
Coordenades: 42.241678, 1.992847 · 940 m d'altitud · obrir al mapa
Castell Vell de Lillet
És la part més de muntanya de la visita i la que té la millor recompensa. Del castell en queda poc, però el que en queda està molt ben situat: dalt del penyal s'hi conserva un pany de mur d'uns 6 metres de llarg i 3 d'alt en el punt més alt, fet amb pedres petites ben treballades, amb restes d'un contrafort i una filada que, a uns 2 metres de terra, indica que hi va haver un segon pis.
En aquest mur s'obre una finestra lleugerament apuntada, d'1 metre d'alt per 80 centímetres d'ample i 90 de fons, orientada al nord. Si us hi aboqueu, el que queda emmarcat a baix és precisament la Pobla de Lillet, el poble que va substituir aquest castell. És la foto que cal endur-se'n. Des d'aquí es controlava l'antic camí que, pel coll de la Creueta, anava del Berguedà a la Cerdanya.
Al cim del penyal hi ha una gran creu de ferro, col·locada al segle XIX. El castell està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Com arribar-hi: des del monestir s'agafa la pista que va cap al sud. A aproximadament 1 km surt un trencall a l'esquerra que puja amb una corba molt tancada; s'agafa. A uns 500 metres ja es veu el castell a dalt, al cim. S'aparca allà i es voreja el turó a peu fins a trobar un caminet que puja cap dalt. La pista es fa bé amb tot terreny; en època de pluges pot estar enfangada i costar amb un cotxe no preparat.
Coordenades: 42.238153, 1.988287 · 1.068 m d'altitud · obrir al mapa
Del Lillet Vell a la vila nova
El castell ja apareix a l'acta de consagració de Santa Maria del 833, que l'anomena "castro Lilietto". Al segle X les terres de la vall eren en mans d'Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla de Guifré el Pelós. Al segle XII apareix el llinatge Lillet, feudatari dels senyors de Mataplana, que pren el cognom del mateix castell: el 1144 es documenta Guisla com a senyora del castell de Lillet.
El gir arriba el 15 d'abril de 1297, quan Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana concedeixen carta de població als habitants de la Pobla de Lillet. Era una invitació a instal·lar-se lluny del castell, a la cruïlla del camí amb la vall, on els Mataplana van aixecar una vila i una fortalesa noves. La residència senyorial va baixar a la vall al segle XIV i el castell de dalt va començar a dir-se Lillet Vell.
El 1374 la baronia de Mataplana, amb el castell de Lillet, va ser venuda a Pere Galceran de Pinós. Cap al 1430 ja se l'anomenava "Lillet vell" i estava en bona part derruït. Nou anys després, els homes de les valls de Lillet, Santa Cecília de Riutort i Vallfogona, que el feien servir de refugi, van demanar permís per reconstruir-lo a les seves despeses; no sembla que s'arribés a un acord. A partir del segle XV les notícies es van apagant.
Com organitzar-ho i on dormir
El més còmode és deixar el cotxe al costat del monestir, veure l'església per fora, pujar a peu a la rotonda i tornar al cotxe per fer la pista fins al peu del Castell Vell. Amb calma, un matí. Si voleu veure el monestir per dins, cal concertar-ho abans amb l'oficina de turisme.
Per completar la història, baixeu després al poble i visiteu l'església parroquial i el nucli històric de la Pobla de Lillet: allà hi ha la Majestat que va sortir d'aquest monestir, i els ponts medievals sobre el Llobregat. I si continueu en tot terreny, des del monestir surt cap a l'oest la pista que, després d'uns 4 km i una cruïlla, porta al Xalet del Catllaràs, en plena serra de Catllaràs.
Els nostres tres allotjaments a la Pobla de Lillet són a pocs minuts amb cotxe del monestir, són de lloguer íntegre i admeten mascotes sense cost:
- Tríplex Cadí: 150 m² en tres plantes, 5 habitacions, llar de foc i cuina econòmica de llenya.
- Apartament Catllaràs: per a 4 persones, amb 2 habitacions.
- Apartament adaptat: pensat per a persones amb mobilitat reduïda.
Preguntes freqüents sobre el monestir de Santa Maria de Lillet
El monestir de Santa Maria de Lillet és la mateixa església que la del poble?
No. El monestir és fora del poble, uns 1,5 km a llevant, en un vessant a 922 m. L'església parroquial de Santa Maria és barroca, es va acabar el 1784 i és dalt de tot del nucli antic de la Pobla de Lillet. Les uneix la Majestat de Lillet, un Crist romànic del segle XII que era al monestir i avui presideix l'altar de la parroquial.
Es pot visitar el monestir per dins?
Sí, però cal concertar-ho amb l'oficina de turisme de la Pobla de Lillet, tal com indica l'Ajuntament. L'exterior, la rotonda de Sant Miquel i el Castell Vell es veuen lliurement.
De quan és la Rotonda de Sant Miquel?
Una inscripció sobre l'altar parla d'una consagració l'any 1000, però Catalunya Romànica la considera moderna i sense fonament. Per l'arquitectura es data a finals del segle XI o a principis del XII, i la primera notícia escrita segura és del 1166.
Com es puja al Castell Vell de Lillet?
Des del monestir se segueix la pista cap al sud aproximadament 1 km i s'agafa el trencall de l'esquerra, que puja amb una corba molt tancada. A uns 500 metres s'aparca i es voreja el turó a peu fins al caminet que puja al cim.
Per què es va abandonar el Castell Vell?
El 1297 els senyors de Mataplana van donar carta de població a la Pobla de Lillet i van construir una vila i una fortalesa noves a la vall. La residència senyorial s'hi va traslladar al segle XIV i cap al 1430 el castell de dalt, ja anomenat Lillet Vell, estava en bona part derruït.
On allotjar-se a prop del monestir?
A la Pobla de Lillet, a pocs minuts amb cotxe, tenim el Tríplex Cadí, l'Apartament Catllaràs i un apartament adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Tots tres es lloguen sencers i admeten mascotes sense cost.