Travessar el Catllaràs de punta a punta en un dia
Uns quaranta-cinc quilòmetres de pista, una dotzena de passejades curtes i una serra que canvia de cara a cada coll.
Aquesta és la travessa que l'autor repeteix des de fa anys des de casa seva, a Borredà. S'entra per Castell de l'Areny, es puja als prats de la Clusa, es recorre la part central de la serra entre roques amb nom propi, prats d'alçada i restes mineres, i es baixa per llevant fins a Sant Jaume de Frontanyà. Pel camí hi ha dos refugis, tres esglésies, un santuari i alguns dels miradors més amplis del Prepirineu del Berguedà.
La major part es fa amb tot terreny i la resta caminant, perquè uns quants punts queden apartats de la pista. Amb totes les parades són unes vuit hores: tres al volant i cinc de visites. Si el temps no dona per a tot, el primer que es pot retallar és la pujada a Falgars.
Recorregut, mesurat i fotografiat per Josep Heras Gomis, que té casa a la masia del Pati de Borredà i recorre el Catllaràs cada temporada. La ruta completa, amb els seus 49 punts, està publicada a Wikiloc. Les dades de l'espai protegit i del patrimoni procedeixen del Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Última revisió: setembre de 2026.
Una serra protegida al sud del Cadí
El Catllaràs és una serra calcària de l'Alt Berguedà, orientada d'est a oest i situada al sud del Cadí-Moixeró. Forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural des del 1992 i és Zona Especial de Conservació de la xarxa Natura 2000. Segons el Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'espai protegit ocupa 5.605 hectàrees repartides entre vuit municipis de dues comarques.
Les valls i els torrents que la tallen dibuixen diverses carenes, i en pocs quilòmetres es passa del pi roig de les cotes baixes al pi negre de les altes i a les fagedes amb boix de les obagues. Hi creixen més de trenta espècies d'orquídies i la flor de neu, que a Catalunya només es troba en aquesta serra i a la Vall d'Aran i està protegida. El cérvol és el mamífer més gran; també hi ha gat fer, isard, senglar, àliga daurada i falcó pelegrí.
A tot això s'hi suma la petjada de les persones: masies d'origen medieval i, sobretot, la mineria del carbó, que des de finals del segle XIX va omplir la serra de boques de mina, pous i telefèrics. Aquesta pàgina se centra en el recorregut per la serra; les mines, el Xalet de Gaudí i el santuari de Falgars tenen cadascun la seva pàgina.
Dues portes d'entrada: Borredà i La Pobla de Lillet
La ruta del llibre va de sud-oest a est: comença a Castell de l'Areny i acaba a Sant Jaume de Frontanyà. A Castell de l'Areny s'hi arriba per una carretera que surt de la de Berga a Ripoll prop de Vilada, o des de la C-16 passant per La Nou de Berguedà.
Des de Borredà les dues puntes queden a mà: Vilada per un costat i Sant Jaume de Frontanyà per l'altre. Si us allotgeu a Borredà, la travessa es pot fer en qualsevol dels dos sentits i tornar a casa per carretera.
Des de La Pobla de Lillet s'entra pel nord. Al costat del monestir de Santa Maria de Lillet surt una pista cap a l'oest; al cap d'uns 4 km hi ha una cruïlla i el ramal de l'esquerra porta directament al Xalet del Catllaràs, en ple tram nord d'aquesta ruta. L'altra entrada és la carretera de Falgars. Per qualsevol de les dues s'arriba a la zona de la Roca de la Lluna i de la Moreneta, i des d'allà es pot continuar cap al centre de la serra o baixar cap a Frontanyà.
L'estat de la pista: sol estar en bones condicions, però segons l'època pot estar molla i alguns trams es compliquen amb un cotxe que no estigui preparat per a la muntanya. Els punts on només s'arriba a peu tenen l'accés explicat en el seu apartat.
Els 24 punts, en l'ordre de la ruta
| Punt | Què és | Accés | Coordenades |
|---|---|---|---|
| Castell de l'Areny | Poble de sortida | Carretera | 42.173864, 1.946108 |
| Pas de l'Escalell | Barranc per baixar amb cordes | Cotxe, a peu per al descens | 42.177474, 1.929446 |
| Zona de barbacoes | Prat amb taules, font i barbacoa | Cotxe | 42.178754, 1.926600 |
| Sant Romà de la Clusa | Església romànica i refugi | Cotxe | 42.187060, 1.935245 |
| Mirador de la Clusa | Mirador amb terra de vidre | Cotxe | 42.185494, 1.933118 |
| Roc de la Clusa | Cim rocós | 2 minuts a peu | 42.201860, 1.927713 |
| Roc de Catllaràs | Prat d'alçada amb una gran roca | Cotxe | 42.204062, 1.940947 |
| El Pedró | Cim amb vèrtex geodèsic | A peu | 42.203637, 1.949078 |
| Fundació Miranda | Cavalls en llibertat | A peu o cotxe fins a la casa | 42.196684, 1.946393 |
| Roca del Siló | Roca vertical al costat de la pista | Cotxe | 42.206796, 1.946691 |
| Roca del Coll de la Ceba | Agulla en forma d'espasa | Cotxe | 42.208711, 1.949980 |
| Roca del Cortal | Agulla rocosa | Vista des del coll | 42.208291, 1.952087 |
| Font Assedegosa | Font | Uns metres a peu | 42.209684, 1.953914 |
| Prat Gespador | Prat per aparcar | Cotxe | 42.212139, 1.955286 |
| Joc de la Pilota | Prat dels miners | A peu | 42.214071, 1.963365 |
| Roca de la Moreneta | Cim amb creu i Mare de Déu | A peu, amb grapes | 42.215101, 1.963705 |
| Roques d'Arderiu | Cims rocosos | A peu | 42.214451, 1.961611 |
| Roca de la Lluna | Gran mirador de la serra | 100 m a peu | 42.222454, 1.964591 |
| Refugi d'Ardericó | Refugi en una antiga masia | Cotxe | 42.207972, 1.965819 |
| Roca Forcada | Roca en forma de forca | A peu | 42.214673, 1.976129 |
| Sant Julià de Cosp | Església romànica gairebé en ruïnes | Cotxe | 42.185330, 1.984484 |
| Santuari dels Oms | Santuari marià | Cotxe | 42.181604, 2.011260 |
| Mirador de Frontanyà | Vista del poble | Cotxe | 42.185505, 2.017866 |
| Sant Jaume de Frontanyà | Poble i església romànica | Carretera | 42.187449, 2.023248 |
Els punts s'agrupen en cinc trams, de Castell de l'Areny a Sant Jaume de Frontanyà. La majoria queden als termes de Castell de l'Areny i La Pobla de Lillet; Sant Julià de Cosp pertany a Les Llosses (Ripollès) i el final de la ruta, a Sant Jaume de Frontanyà.
Tram 1 · Castell de l'Areny i la Clusa
Del poble als prats de la Clusa: un barranc, una àrea de pícnic, una església romànica amb refugi i un mirador amb terra de vidre.
Castell de l'Areny
És un municipi petit i muntanyós, d'uns 24 km², que s'estén des del cim del Puig Lluent, a la part alta del Catllaràs; al sud-est, un tram de la riera de Vilada li fa de límit.
La primera menció apareix a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, amb el nom de castro Adalasindo, que amb els segles va derivar en Castell d'Alarèn i, per una mala interpretació, en l'actual Castell de l'Areny. El topònim parla d'un castell, però no se'n coneix cap resta que permeti situar-lo. Va ser cap d'una de les batllies de la baronia de la Portella, i el municipi inclou l'antiga parròquia de Sant Romà de la Clusa, que és la parada següent.
Com arribar-hi: baixant des del poble cap a Vilada per la carretera principal, a aproximadament 1 km, surt la pista de muntanya en un revolt amb una entrada molt àmplia (42.168510, 1.937223). Està indicada com a "Mirador de St. Romà de la Clusa"; el rètol marca 5,2 km fins al mirador.
Coordenades: 42.173864, 1.946108 · 959 m d'altitud · obrir al mapa
Barranc del Pas de l'Escalell i zona de barbacoes
Pujant cap a la Clusa, a mà dreta, hi ha el barranc del Pas de l'Escalell, catalogat com a zona d'interès natural al mapa de patrimoni de Castell de l'Areny. Està preparat per fer descens de barrancs amb l'equip adequat: té ràpels de fins a 20 metres i es triga una mitja hora a baixar-lo. L'autor recomana fer-lo després de pluges, quan la riera baixa plena. Si no s'hi ha de baixar, des de dalt hi ha una vista magnífica de la part sud del terme.
Just a la capçalera del barranc hi ha un gran prat amb vaques pasturant, una masia i una zona de pícnic amb diverses taules, una font i una barbacoa. És un bon lloc per passar-hi el dia en temporada de bolets, i per això mateix és força conegut: és fàcil trobar-hi més gent. Abans d'encendre res, consulteu les restriccions de foc vigents.
Com arribar-hi: al mateix descampat de la zona de barbacoes, a dalt del barranc, hi ha lloc de sobres per deixar el cotxe.
Coordenades: Pas de l'Escalell 42.177474, 1.929446 · 1140 m · mapa — Zona de barbacoes 42.178754, 1.926600 · 1178 m · mapa
Sant Romà de la Clusa
És la primera gran parada de la ruta i una de les que l'autor considera imprescindibles. En un replà de prats a més de 1.300 metres s'hi reuneixen l'església romànica, les cases de l'antic nucli i un refugi de muntanya amb aigua calenta, dutxes i menjar calent, on es pot dormir amb reserva prèvia.
L'església és del segle XII i està molt ben conservada. Segons la fitxa del Mapa de Patrimoni Cultural, és d'una sola nau amb absis semicircular a llevant, volta de canó lleugerament apuntada i murs de pedra petita i irregular disposada en filades. Té un campanar d'espadanya de dos ulls, porta de doble arc i un cor alt de fusta a l'interior. Es va restaurar el 1963-1965 i el 1976; durant la Guerra Civil es van perdre una talla romànica de fusta i l'altar barroc.
Sant Romà va ser parròquia pròpia dins del terme, i l'església ja apareix citada a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell.
Com arribar-hi: seguint la pista des de la zona de barbacoes; s'hi arriba amb cotxe fins al mateix nucli.
Coordenades: 42.187060, 1.935245 · 1363 m d'altitud · obrir al mapa
Mirador de Sant Romà de la Clusa
Un mirador fantàstic sobre el vessant sud del Catllaràs, amb una vista que els dies clars arriba fins a Montserrat. Té un detall original: un tros del terra és de vidre i, com que el mirador està penjat sobre la cinglera, des del vidre es veu el fons del precipici. L'autor el compara, mig de broma, amb el canó del Colorado.
També hi ha una petita zona de pícnic amb dues o tres taules, i plafons que identifiquen les muntanyes que es veuen.
Com arribar-hi: a pocs metres de Sant Romà, seguint les indicacions del mirador.
Coordenades: 42.185494, 1.933118 · 1394 m d'altitud · obrir al mapa
Roc de la Clusa
És una gran zona rocosa dalt d'un dels turons més alts del Catllaràs, al límit entre Castell de l'Areny i La Nou de Berguedà. Des d'aquí es comença a veure la cara nord de la serra, amb el Cadí i el Pedraforca a la dreta.
L'inconvenient és que els arbres tapen bona part de la vista i no hi ha cap mirador habilitat. Més endavant hi ha punts millors per mirar al nord, però aquest és un bon primer contacte.
Com arribar-hi: quan arribeu amb cotxe a dalt de tot de la pista, a l'esquerra del camí, veureu un petit pessebre en forma de caseta clavat en un arbre i un cartell amb indicacions. Des d'allà es puja a peu vorejant el precipici nord; en uns 2 minuts s'arriba al roc.
Coordenades: 42.201860, 1.927713 · 1728 m d'altitud · obrir al mapa
Desviació: el santuari de Falgars
Passat el Roc de la Clusa, la ruta del llibre puja cap al nord fins a Falgars, el santuari marià de La Pobla de Lillet, que domina la vall de La Pobla i té un hostal, dos miradors (el de Joan Casanova i el del Pedraforca) i la cova on, segons la tradició, es va trobar la imatge. És el tram que consumeix més temps, i al punt on la ruta es creua amb si mateixa es pot saltar per continuar directament cap al Roc de Catllaràs. Tot el que cal saber de Falgars és a la seva pàgina: el santuari de Falgars i els seus miradors.
Tram 2 · El cor de la serra
La part alta i central de la serra, on convé deixar el cotxe i caminar una estona.
Roc de Catllaràs
Un esplèndid prat alpí amb una gran roca al mig, a la zona central i més alta de la serra. És probablement el punt més conegut del Catllaràs i de visita obligada: blocs de roca entre pins i herba rasa on pastura el bestiar.
És el lloc natural per fer una pausa llarga. Des d'aquí surten a peu les dues visites següents, que no són accessibles amb cotxe: la pujada al Pedró i els prats dels cavalls, més al sud-est.
Com arribar-hi: per la pista principal, seguint la ruta des del Roc de la Clusa (o baixant de Falgars si s'ha fet la desviació). S'aparca al costat del prat.
Coordenades: 42.204062, 1.940947 · 1670 m d'altitud · obrir al mapa
El Pedró
És un dels punts més alts de la serra, al voltant dels 1.765 metres. En algunes guies apareix com a Pedró de Puiglluent o Pedró del Pla de l'Orri, i és on s'ajunten la serra de Puiglluent, la del Catllaràs i la del Serrat Negre. A dalt hi ha un vèrtex geodèsic.
Les vistes són bones però, com al Roc de la Clusa, els arbres tapen part de l'horitzó i no hi ha mirador. El que sí que es veu bé és el gran prat de la Fundació Miranda, just a sota.
Com arribar-hi: a peu des del Roc de Catllaràs; el Pedró queda a l'est del prat.
Coordenades: 42.203637, 1.949078 · 1759 m d'altitud · obrir al mapa
Fundació Miranda: cavalls en llibertat
Una altra de les parades que l'autor destaca. La Fundació Miranda es dedica a recuperar cavalls que han estat maltractats o abandonats, i al Pla de l'Orri, al terme de Castell de l'Areny, els animals es mouen lliurement per grans extensions de prat. Baixant del Pedró es veu un gran prat verd amb els cavalls pasturant: és una de les imatges més boniques de tota la ruta.
A la casa de la fundació es pot preguntar per l'apadrinament de cavalls i per les activitats que organitzen. Els cavalls hi passen la temporada de pastures; a l'hivern, quan no hi ha herba, la fundació els trasllada a zones més baixes seguint la transhumància tradicional, de manera que el normal és veure'ls entre la primavera i la tardor. Més informació al web de la Fundació Miranda.
Com arribar-hi: des del Roc de Catllaràs, deixant la roca a l'esquerra, s'arriba amb cotxe fins a la casa, però només si s'hi ha de fer alguna activitat. Per veure els prats i els cavalls és millor anar-hi a peu, per no estressar els animals.
Coordenades: 42.196684, 1.946393 · 1610 m d'altitud · obrir al mapa
Tram 3 · La carena de les roques
Agulles de roca que es veuen des del cotxe, dues fonts i un prat per aparcar.
Roca del Siló, Roca del Coll de la Ceba i Roca del Cortal
La Roca del Siló és una imponent roca vertical que es veu de meravella sense baixar del cotxe: la pista hi passa just per sobre i després la voreja per sota, de manera que es contempla des de dalt i des de baix. Perfecta per a qui no té ganes de caminar.
Una mica més endavant, a mà dreta, hi ha la Roca del Coll de la Ceba, una agulla punxeguda en forma d'espasa dalt de la collada del mateix nom. Per la collada baixa un camí fins a la cruïlla del Camp de l'Ermità, cap a Falgars. A la paret vertical del barranc que baixa del coll s'hi arrengleren diverses boques de mina; les expliquem a la pàgina de les mines del Catllaràs.
Just al darrere hi ha la Roca del Cortal, una altra agulla. Mirant cap al sud-est des de la cruïlla de dalt del coll, les dues punxes més altes que es veuen són aquestes dues roques.
Com arribar-hi: totes tres es veuen des de la pista principal; no cal caminar.
Coordenades: Siló 42.206796, 1.946691 · 1635 m · mapa — Coll de la Ceba 42.208711, 1.949980 · 1625 m · mapa — Cortal 42.208291, 1.952087 · 1612 m · mapa
Font Assedegosa i Prat Gespador
La Font Assedegosa queda a pocs metres de la pista, a la dreta. És un bon lloc per refrescar-se abans de deixar el cotxe al prat del costat.
Aquest prat és el Prat Gespador, el millor aparcament d'aquest tram perquè des d'aquí es fan a peu diverses visites. Amunt, a l'esquerra de la pista, comencen els vestigis de la zona minera del Catllaràs; cap a la dreta s'alça la Roca de la Moreneta. Davant del prat, al costat de la pista, hi ha una altra font.
Com arribar-hi: per la pista principal; el Prat Gespador és just al costat de la font.
Coordenades: Font Assedegosa 42.209684, 1.953914 · 1557 m · mapa — Prat Gespador 42.212139, 1.955286 · 1532 m · mapa
Tram 4 · La Moreneta i la Roca de la Lluna
El tram amb més cims i el millor mirador de la serra, en plena zona minera.
El Joc de la Pilota
És un prat just darrere de la Roca de la Moreneta. El nom ve dels treballadors de les mines, que venien aquí a jugar a pilota en les estones lliures. Avui és el punt de partida habitual per pujar a la roca.
Fa poc es va tallar una part del bosc i ha quedat una gran clariana, com un forat enmig dels pins.
Com arribar-hi: des del Prat Gespador, seguint una de les marques de PR que surten al costat de la pista, que va baixant i passa per darrere de la Moreneta.
Coordenades: 42.214071, 1.963365 · 1558 m d'altitud · obrir al mapa
Roca de la Moreneta o del Joc
També en diuen Roca de la Mare de Déu, Roca del Joc o Roca de la Devesa Jussana, i figura a la llista dels cent cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. És un cim que val la pena pujar: a dalt hi ha una creu, una imatge de la Mare de Déu i unes vistes espectaculars.
La pujada és curta però acaba amb una petita grimpada amb dues grapes metàl·liques que ajuden a assolir el cim. Amb canalla petita, o amb la roca molla, cal anar amb compte.
Com arribar-hi: des del prat del Joc de la Pilota es va recte cap a la roca fins a trobar el camí de pujada, gairebé al final del prat, just a sota de la roca més alta.
Coordenades: 42.215101, 1.963705 · 1602 m d'altitud · obrir al mapa
Roques d'Arderiu
Són una prolongació més baixa de la Roca de la Moreneta. Un cop a dalt d'una es passa fàcilment a l'altra, i des de les Roques d'Arderiu es veu de cara la carena que acabeu de pujar.
Com arribar-hi: des del cim de la Moreneta, seguint la carena.
Coordenades: 42.214451, 1.961611 · 1564 m d'altitud · obrir al mapa
Roca de la Lluna
És probablement el mirador principal del Catllaràs. La vista és de 360 graus, però sobretot s'obre cap a la cara nord de la serra: des d'aquí es veuen perfectament el Pedraforca i les muntanyes del Cadí.
Hi ha dos nivells. Al primer, el més proper a la pista, hi ha una zona de pícnic amb taules. Pujant unes escales s'arriba al mirador principal, al punt més alt, amb una taula d'orientació que indica quines muntanyes es tenen al davant.
Com arribar-hi: el mirador és a uns 100 metres de la pista, en un revolt molt ben senyalitzat. Si es ve del Xalet, se segueix la pista uns 300 metres fins a una cruïlla i, recte, uns altres 300 metres fins a la indicació.
Coordenades: 42.222454, 1.964591 · 1491 m d'altitud · obrir al mapa
Les mines del Catllaràs i el Xalet de Gaudí
Entre el Prat Gespador i la Roca de la Lluna la ruta travessa l'antic districte miner: boques de mina, pous, una xemeneia de maó i les restes dels telefèrics que baixaven el carbó cap al ferrocarril i la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Hi ha tant per veure que té pàgina pròpia: les mines de carbó del Catllaràs, amb cada boca, la seva història i com arribar-hi.
Molt a prop de la Roca de la Lluna hi ha el Xalet del Catllaràs, l'edifici que Antoni Gaudí va projectar per encàrrec d'Eusebi Güell per allotjar els tècnics de les mines. Al costat hi ha un petit refugi lliure i una font. L'expliquem a fons a la pàgina del Xalet del Catllaràs.
Tram 5 · Baixada a Sant Jaume de Frontanyà
Un refugi, dos temples solitaris i, per acabar, un dels pobles més petits de Catalunya.
Refugi d'Ardericó i Roca Forcada
Ardericó és una antiga masia convertida en un refugi de mitja muntanya acollidor, al terme de La Pobla de Lillet. Quan l'autor el va visitar tenia dormitoris comuns amb matalassos i flassades (cal portar sac de dormir), sanitaris compartits amb dutxa calenta, cuina de butà comuna sense estris i lloc per a cavalls. El refugi fa àpats si s'avisa amb temps. Informació i reserves al web del refugi.
Des d'aquí es va a la Roca Forcada, un cim darrere de la Roca de la Moreneta, més baix. Mirant cap a l'est es veu una roca alta amb forma de forca, d'aquí el nom. S'hi pot arribar a peu des del Joc de la Pilota baixant pel camí que va fort cap a Ardericó i agafant després un caminet que puja fins a la roca, però si es va amb cotxe l'autor recomana seguir la ruta fins al refugi i sortir a peu des d'allà, molt més a prop.
Com arribar-hi: la pista de la ruta passa per davant del refugi. Segons el mateix refugi, el camí és practicable amb cotxe normal amb dificultat i més còmode amb 4x4.
Coordenades: Ardericó 42.207972, 1.965819 · 1331 m · mapa — Roca Forcada 42.214673, 1.976129 · 1530 m · mapa
Sant Julià de Cosp
Una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que, curiosament, no pertany al Berguedà: la demarcació de Cosp és un apèndix del municipi de Les Llosses (Ripollès) encaixat entre Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l'Areny.
Malauradament està molt descuidada, gairebé en ruïnes, però val la pena per la bellesa exterior i per l'entorn, totalment salvatge. Segons l'IPAC és d'una sola nau amb absis semicircular, separat de la nau per dos arcs triomfals, i volta de canó apuntada. La porta, de dos arcs en degradació, s'obre a migdia, i a la façana de ponent s'alça un gran campanar d'espadanya de dos ulls.
Com arribar-hi: és una parada de la ruta entre Ardericó i el santuari dels Oms.
Coordenades: 42.185330, 1.984484 · 1097 m d'altitud · obrir al mapa
Santuari de la Mare de Déu dels Oms
Ja al terme de Sant Jaume de Frontanyà, el santuari s'alça aïllat en una àmplia collada coberta de prats, al costat d'una casa de pagès. Està protegit com a bé cultural d'interès local.
Segons el Mapa de Patrimoni Cultural, l'edifici actual és del 1785 i es va construir sobre una petita església romànica del segle XIII quan la devoció a la Mare de Déu va fer necessari un temple més gran; la primera menció documental és del 1410. És d'una sola nau amb capelles laterals i un gran presbiteri quadrat coronat per un llanternó, amb campanar de planta quadrada rematat per un pinacle. L'autor destaca la porta de la sagristia, de fusta i d'un sol batent, ricament decorada en blau, vermell i daurat, que probablement pertany a l'ampliació del segle XVIII.
Com arribar-hi: per la pista de la ruta; molt poc després se surt a la carretera (42.182503, 2.012406), on acaba el camí de muntanya.
Coordenades: 42.181604, 2.011260 · 1120 m d'altitud · obrir al mapa
Sant Jaume de Frontanyà i el seu mirador
La ruta no es pot acabar sense aturar-se al mirador del sud del poble: des d'allà es veuen les cases dalt del turó i, al darrere, la seva majestuosa església.
Sant Jaume de Frontanyà és un dels municipis més petits de Catalunya, un terme de muntanya amb boscos de pi i pastures, regat per afluents de la riera de Merlès. La seva església romànica, de finals del segle XI, és monument des del 1931 (avui Bé Cultural d'Interès Nacional). Té planta de creu llatina amb una sola nau, tres absis que s'obren al creuer i un cimbori que la fitxa de la Diputació de Barcelona considera únic a Catalunya, tot amb decoració llombarda d'arcuacions cegues. Va ser canònica de canonges regulars agustinians des del 1140 fins a la secularització, el 1592.
La història del lloc és més antiga. L'església primitiva, Sant Jaume de Frontanyà Vell, es va consagrar a principis del segle X, i la seva acta dibuixa un territori que tocava Castell de l'Areny, Santa Maria de Lillet i el serrat de Cosp: el mateix Catllaràs que acabeu de travessar. Segons la Catalunya Romànica, aquesta acta també cita Santa Maria de Borredà entre els seus límits, un dels primers documents del poble de Borredà. Consulteu els horaris de visita de l'església al web oficial del municipi.
Com arribar-hi: des de la sortida a la carretera, en direcció a Sant Jaume de Frontanyà. El mirador queda al sud del poble, abans d'entrar-hi.
Coordenades: Mirador 42.185505, 2.017866 · 1065 m · mapa — Església 42.187449, 2.023248 · 1072 m · mapa
Com organitzar-ho i on dormir
Si preferiu repartir la travessa, el més lògic és dividir-la en dues: el sud (Castell de l'Areny, la Clusa, el Roc de Catllaràs i la Fundació Miranda) entrant des de Vilada, i el nord i l'est (la Moreneta, la Roca de la Lluna, Ardericó i Frontanyà) entrant des de La Pobla de Lillet o des de Sant Jaume de Frontanyà. Els dos refugis de la serra, Sant Romà de la Clusa i Ardericó, també permeten fer-la en dos dies dormint a dalt.
Els nostres allotjaments són a les dues portes de la serra, són de lloguer íntegre i admeten mascotes sense cost.
A La Pobla de Lillet, per entrar pel nord:
- Tríplex Cadí: 150 m² en tres plantes, 5 habitacions, llar de foc i cuina econòmica de llenya.
- Apartament Catllaràs: per a 4 persones, amb 2 habitacions.
- Apartament adaptat: pensat per a persones amb mobilitat reduïda.
A Borredà, per entrar per Castell de l'Areny o per Frontanyà:
- Masia El Pati: masia de 1600 amb 6 dormitoris, 20 llits, piscina i 1.000 m² de jardí.
- Apartament ideal per a parelles: diàfan, amb gran finestral i llar de foc.
- Apartament rural amb encant: amb aire condicionat i zona chill out.
Preguntes freqüents sobre la Serra del Catllaràs
Quant dura la travessa completa?
Són uns 45 km de pista i, amb totes les visites, unes vuit hores: tres de conducció i cinc de parades i passejades. Saltant-se la pujada a Falgars s'estalvia força temps.
Cal un tot terreny?
És el recomanable: la pista sol estar bé, però molla es complica per a un cotxe no preparat. Uns quants punts, com el Pedró o la Roca de la Moreneta, només s'assoleixen a peu.
Es pot començar des de Borredà o des de La Pobla de Lillet?
Sí. Des de Borredà s'entra per Castell de l'Areny, passant per Vilada, o per Sant Jaume de Frontanyà fent la ruta al revés. Des de La Pobla de Lillet es puja per la pista que surt al costat del monestir de Santa Maria de Lillet cap al Xalet del Catllaràs, o per la carretera de Falgars.
On es veuen els cavalls de la Fundació Miranda?
Als prats del Pla de l'Orri, al peu del Pedró, al terme de Castell de l'Areny. Es veuen bé baixant del Pedró o acostant-s'hi a peu des del Roc de Catllaràs. A l'hivern els cavalls es traslladen a zones més baixes, així que la millor època és de la primavera a la tardor.
Quin és el millor mirador de la serra?
La Roca de la Lluna, amb vista de 360 graus i sobretot de la cara nord, amb el Pedraforca i el Cadí. També valen la pena el mirador de Sant Romà de la Clusa, amb el terra de vidre i vista fins a Montserrat, i el cim de la Roca de la Moreneta.
Es pot dormir a la serra?
Hi ha dos refugis al recorregut: el de Sant Romà de la Clusa, al costat de l'església, i el d'Ardericó, en una antiga masia de La Pobla de Lillet. Convé reservar en tots dos. Els nostres apartaments de La Pobla de Lillet i Borredà queden a les dues entrades de la serra.