Un balcó marià sobre la vall de Lillet
Falgars és una esplanada penjada a la serra, a gairebé 1.300 metres, amb un santuari, una hostatgeria, dos miradors als extrems i, més avall, amagada a l'obaga, la cova on la tradició diu que es va aparèixer la Mare de Déu.
Queda al sud-oest de la Pobla de Lillet, a la vora nord de la Serra de Catllaràs. Des de baix, al poble, costa imaginar que allà dalt hi hagi tant per veure; des de dalt, en canvi, la Pobla es veu sencera, petita, al fons de la vall, amb les serres del Pirineu al darrere. És d'aquells llocs on es puja pel santuari i dels quals acabes recordant les vistes.
Aquesta pàgina aplega els set punts que visitem a Falgars, en l'ordre en què els trobem arribant des del Xalet de Catllaràs: la creu dels dos mossèns a la pista, la font, el santuari, el Mirador Joan Casanova, el Faig Reposador, el Mirador del Pedraforca i, per acabar, la Cova de la Verge, que es mereix una secció pròpia perquè és on comença tota la història. Les fotografies són pròpies.
Recorregut i fotografiat per Josep Heras Gomis, que té casa a la masia del Pati de Borredà i recorre la Serra de Catllaràs cada temporada, amb 4x4 i a peu. Els punts formen part de la ruta La Pobla de Lillet - Fonts del Llobregat - Serra de Catllaràs, publicada a Wikiloc, i es descriuen als llibres de l'autor sobre la zona (2018). Les dades històriques i de catalogació procedeixen de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, recollit als Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i de l'Enciclopèdia Catalana. Última revisió: setembre de 2026.
Mil anys de papers sobre la serra
El nom de Falgars surt per primer cop en un document de l'any 985: l'acta de consagració de l'església de Sant Cristòfol de Vallfogona el cita com a referència per marcar límits. D'església encara no se'n parla. Apareix el 1120, quan un matrimoni, Ramon i Elisardis, la va donar amb les seves terres al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, amb el compromís que els monjos hi mantinguessin el culte. Els segles següents les deixes testamentàries no paren d'arribar, i al segle XIV Falgars ja era un centre de devoció de tota la comarca.
El temple que es veu avui és un altre. El 1646 s'hi va posar la primera pedra de la reconstrucció, i de l'edifici romànic només en queden algunes restes perdudes dins del conjunt. L'hostatgeria es va aixecar una mica més tard per allotjar pelegrins i els qui tenien cura del santuari, i ha crescut a còpia d'ampliacions.
El segle XX li va donar el cop més dur: el 1936, durant la Guerra Civil, es va cremar l'altar barroc i la imatge de la Mare de Déu es va trencar en quatre trossos. El 1947 mossèn Joan Orriols va aconseguir engegar les obres de restauració. Avui el santuari està protegit com a bé cultural d'interès local.
Els set punts de Falgars
| Punt | Què és | Accés | Coordenades |
|---|---|---|---|
| Creu dels mossèns Joan Orriols i Josep Binefa | Creu de ferro damunt d'una roca | En un revolt de la pista, amb cotxe | 42.223169, 1.951846 |
| Font de Falgars | Font a l'entrada del recinte | Amb cotxe | 42.225634, 1.947333 |
| Santuari de Falgars | Santuari marià, església reconstruïda el 1646 | Amb cotxe fins a l'esplanada | 42.227307, 1.945677 |
| Mirador Joan Casanova | Mirador sobre la vall de Lillet | A peu, extrem est | 42.227591, 1.948385 |
| El Faig Reposador | Faigs i creu al camí de la Pobla | A peu, baixant | 42.227375, 1.951083 |
| Mirador del Pedraforca | Vista emmarcada del Pedraforca | A peu, extrem oest | 42.228155, 1.941320 |
| Cova de la Verge de Falgars | Gruta de la tradició de la troballa | Pista i 200 m a peu | 42.230186, 1.944611 |
L'ordre és el d'arribada pujant per la pista des del Xalet de Catllaràs; la cova es deixa per a la baixada cap a la Pobla. Les altituds van dels 1.279 metres del santuari als 1.068 de la cova, que queda uns dos-cents metres per sota, en plena obaga.
Creu dels mossèns i Font de Falgars
Si es puja des del costat del Catllaràs, el primer que anuncia Falgars és una creu de ferro forjat plantada damunt d'un penyal, en un revolt de la pista, uns 400 metres abans d'arribar-hi. És molt bonica i val la pena aturar-s'hi un moment. Recorda dos capellans, mossèn Joan Orriols i mossèn Josep Binefa, que van morir el 1967 quan el seu cotxe es va estimbar pel barranc en aquest mateix revolt. Joan Orriols era vicari de la Pobla de Lillet i capellà custodi del santuari de Falgars.
Com arribar a la creu: des del monestir de Santa Maria de Lillet surt una pista cap a l'oest. A uns 4 km s'arriba a una cruïlla: a l'esquerra es va al Xalet de Catllaràs i, per la pista que queda més a l'esquerra de totes, a Falgars. La creu és a 1,5 km d'aquesta cruïlla, en un revolt.
Just a l'entrada del camí que porta a l'esplanada hi ha la Font de Falgars, una font petita al costat d'un monòlit de pedra, amb un muret i un abeurador. És el lloc lògic per refrescar-se i omplir la cantimplora abans de fer la resta de punts a peu.
Coordenades: Creu dels mossèns 42.223169, 1.951846 · 1.258 m · mapa — Font de Falgars 42.225634, 1.947333 · 1.256 m · mapa
Santuari de Falgars
És un santuari marià del terme de la Pobla de Lillet, a la serra de Falgars. Des de fora es veu com un sol bloc, llarg i massís: l'església i l'hostatgeria enganxades, amb gruixudes parets de pedra, coberta a dues vessants de teula àrab i algunes estances cobertes amb volta. La part més nova de l'hostatgeria és un cos perpendicular a l'església amb un porxo cobert amb falsa volta. L'església té un campanar d'espadanya de dues obertures que treu el cap a mitja teulada.
El que conserva de més antic és la ferramenta romànica de la porta antiga. La fusta és moderna, però els ferros són medievals: cintes planes, juxtaposades i partides per un nervi central, que es cargolen als extrems formant volutes; en un batent van en horitzontal i en l'altre en vertical. Segons l'inventari del patrimoni, avui és a la porta interior que comunica l'església amb la casa.
La imatge que s'hi venera és una talla gòtica d'alabastre policromat: una Mare de Déu dreta, coronada, que alleta el Nen. És la que es va trencar en quatre trossos el 1936 i es va restaurar després. La fitxa de patrimoni de la Diputació indica que l'original es guarda al santuari i es mostra en celebracions concretes, mentre que la resta de l'any s'hi veu una rèplica.
Al costat del santuari hi ha un hostal restaurant i, darrere del restaurant, una zona de pícnic amb diverses taules. Segons l'Ajuntament de la Pobla, la festa grossa és el 8 de setembre i se celebra el diumenge més proper. Per a horaris de l'església o de l'hostal, consulteu-los directament a ells o a l'Ajuntament.
Com arribar-hi: s'hi arriba amb cotxe fins a la mateixa esplanada, tant per la carretera que puja des de la Pobla com per la pista que ve del Catllaràs passant per la creu dels mossèns. Si es fa tota la ruta del Catllaràs i es va just de temps, Falgars és el que més temps s'emporta; es pot retallar, però seria una llàstima.
Coordenades: 42.227307, 1.945677 · 1.279 m d'altitud · obrir al mapa
Mirador Joan Casanova
Ocupa l'extrem est de l'esplanada de Falgars i es reconeix de seguida per una gran pedra amb el nom gravat: "Mirador" en vertical i "Joan Casanova" en horitzontal. Darrere la pedra s'obre la vista cap al nord.
I la vista és de les que justifiquen la pujada: tota la vall, la Pobla de Lillet als peus, Castellar de n'Hug més amunt i, al fons, les muntanyes del Pirineu, del Cadí a la Molina i la Serra de Montgrony. La foto del poble que obre aquesta pàgina està feta des d'aquí, a l'hivern.
Com arribar-hi: a peu des del santuari, caminant cap a l'est per l'esplanada; són uns dos-cents metres.
Coordenades: 42.227591, 1.948385 · 1.265 m d'altitud · obrir al mapa
El Faig Reposador
A la Serra de Catllaràs hi ha diversos faigs centenaris i alguns de monumentals. El Faig Reposador és, amb d'altres, en un caminet molt pintoresc que baixa de Falgars cap a la Pobla de Lillet. Al seu costat hi ha una creu de ferro damunt d'un pilar de pedra, amb marques de pintura de sender, que indica que l'església de Falgars ja és a prop.
Siguem sincers: és sobretot un senyal que s'està arribant a l'esplanada. Si es puja o es baixa a peu entre la Pobla i Falgars, val la pena aturar-s'hi; si s'és a dalt amb el cotxe, no compensa baixar-hi expressament.
Com arribar-hi: des del Mirador Joan Casanova, seguint uns dos-cents metres més cap a l'est pel camí que davalla cap a la Pobla.
Coordenades: 42.227375, 1.951083 · 1.241 m d'altitud · obrir al mapa
Mirador del Pedraforca
És a la punta oest de Falgars, just a l'altre extrem del Mirador Joan Casanova. Com diu el nom, aquí s'hi ve a veure el Pedraforca, i el truc és senzill: hi ha una marca a terra, us hi poseu a sobre i la muntanya queda encaixada entre dos arbres, amb el seu doble cim perfectament retallat.
És, probablement, la imatge més fotogènica de tota la visita a Falgars.
Com arribar-hi: a peu des del santuari, cap a l'oest; són uns quatre-cents metres en línia recta. Entre els dos miradors n'hi ha una mica menys de sis-cents.
Coordenades: 42.228155, 1.941320 · 1.271 m d'altitud · obrir al mapa
La Cova de la Verge de Falgars
Com tants santuaris marians de muntanya, Falgars té el seu relat de troballa, i és dels bonics. Explica la tradició que un pastor de Saus anava amb el seu bou per l'obaga de Falgars quan es va adonar que l'animal feia senyals estranys davant d'una cova. S'hi va acostar i allà, entremig d'unes falgueres, va trobar una imatge de la Mare de Déu.
D'aquestes falgueres surt el nom del lloc: Falgars seria l'indret de les falgueres. La imatge es va baixar al monestir de la Pobla de Lillet, i s'hi va estar fins que se li va edificar una capella al lloc on avui hi ha el santuari.
Cal llegir-ho com el que és, una llegenda. Així la recullen els llibres de l'autor sobre la zona (2018), que l'anoten de la tradició local, la fitxa del santuari a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que hi afegeix el detall del bou fent senyals, i l'Ajuntament de la Pobla. La tradició situa l'aparició al segle XI, abans de l'església romànica documentada el 1120. Segons la fitxa de la talla, aquella imatge primitiva ha desaparegut i la d'alabastre que es venera avui, gòtica, en seria la substituta. L'Ajuntament recull l'explicació habitual en aquests relats: que la imatge l'hauria amagat gent que fugia d'algun conflicte.
La cova que es visita avui és una gruta arranjada: segons l'inventari, l'obra la va fer el 1886 Florenci Piera i el 1888 Pere Barnola la va retocar respectant el que hi havia. És a mitja obaga. A dins, darrere d'una reixa blanca de puntes de llança, hi ha una petita imatge de la Mare de Déu alletant el Nen, envoltada de flors, cintes i petites ofrenes que hi deixen els visitants.
Com arribar-hi amb cotxe i a peu: en sortir de Falgars s'agafa la carretera cap a la dreta, en sentit contrari al d'arribada si es ve del Catllaràs; és la que baixa directament a la Pobla. A uns 4 km de Falgars surt a la dreta un camí que s'enfila, indicat amb un senyal. A uns 300 metres un altre senyal envia per un camí a la dreta que ja no es pot fer amb cotxe: a peu, en uns 200 metres, s'arriba a la cova. Després es torna a la carretera i se segueix fins a la Pobla.
A peu des del santuari: també s'hi pot baixar per darrere del santuari, davallant per l'obaga. En línia recta és a poc més de tres-cents metres, però amb uns dos-cents metres de desnivell que després s'han de tornar a pujar.
Coordenades: 42.230186, 1.944611 · 1.068 m d'altitud · obrir al mapa
Com organitzar-ho i on dormir
Falgars funciona de dues maneres. Com a excursió de mitja jornada des de la Pobla, pujant per la carretera, recorrent l'esplanada a peu i aturant-se a la cova a la baixada. O com a final d'una ruta més llarga per la serra: la de l'autor surt de la Pobla, passa per les Fonts del Llobregat, el monestir de Santa Maria de Lillet, el Xalet de Catllaràs i la Roca de la Lluna, i acaba a Falgars i a la cova abans de baixar al poble. Són uns 55 km i, amb totes les visites, cap a set hores: tres de conducció i quatre de parades.
Les pistes solen estar en bon estat, però segons l'època poden estar molles i alguns trams es fan difícils amb un cotxe que no estigui preparat per a la muntanya. A l'esplanada, l'ordre còmode és santuari, Mirador Joan Casanova, Mirador del Pedraforca i, en marxar, la cova. Per veure la resta de la serra, les mines i els altres miradors, hi ha la pàgina de la Serra de Catllaràs.
Els nostres tres allotjaments a la Pobla de Lillet són a pocs quilòmetres de Falgars, són de lloguer íntegre i admeten mascotes sense cost:
- Tríplex Cadí: 150 m² en tres plantes, 5 habitacions, llar de foc i cuina econòmica de llenya.
- Apartament Catllaràs: per a 4 persones, amb 2 habitacions.
- Apartament adaptat: pensat per a persones amb mobilitat reduïda.
Preguntes freqüents sobre el Santuari de Falgars
Per què es diu Falgars?
Segons la tradició, un pastor de Saus i el seu bou van trobar una imatge de la Mare de Déu entremig de falgueres, en una cova de l'obaga. D'aquí en vindria el nom. El topònim està documentat des de l'any 985.
On és la Cova de la Verge i com s'hi arriba?
És a l'obaga, per sota del santuari, a 1.068 metres. S'hi arriba per la carretera que baixa de Falgars a la Pobla: a uns 4 km, un camí senyalitzat a la dreta, 300 metres de pista i 200 metres a peu. També s'hi pot baixar caminant per darrere del santuari.
De quina època és el santuari?
Falgars apareix documentat el 985 i l'església el 1120, quan Ramon i Elisardis la van donar al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L'edifici actual es va començar a reconstruir el 1646 i conserva la ferramenta romànica de la porta antiga.
Quina imatge es venera a Falgars?
Una talla gòtica d'alabastre policromat de la Mare de Déu coronada alletant el Nen. Es va trencar en quatre trossos el 1936 i va ser restaurada. Segons la fitxa de patrimoni, l'original es mostra en celebracions concretes i la resta de l'any s'hi veu una rèplica.
Des d'on es veu el Pedraforca?
Des del Mirador del Pedraforca, a l'extrem oest de l'esplanada. Hi ha una marca a terra: posant-s'hi a sobre, la muntanya queda enquadrada entre dos arbres. El Mirador Joan Casanova, a l'extrem est, mira en canvi a la Pobla i al Cadí.
Es pot combinar amb el Xalet de Catllaràs?
Sí. Des del Xalet es torna a la cruïlla de pistes i s'agafa la que va més a l'esquerra; a 1,5 km hi ha la creu dels mossèns i 400 metres després, Falgars. És l'ordre que segueix la ruta de l'autor.