La muntanya que tanca Borredà pel sud
Des de la masia del Pati, a Borredà, el Picancel és la serra que tapa l'horitzó pel sud. La recorrem cada temporada, amb el Defender per les pistes i a peu per les carenes, i aquesta pàgina n'és el resultat.
La serra fa de frontera natural. Al nord la limita el riu Mergançol, amb els pobles de Vilada i Borredà; a l'oest, Berga i el pantà de la Baells; al sud, el municipi de la Quar; i a l'est arriba gairebé fins a la riera de Merlès. Venint de la Catalunya central és la primera serra que es troba: el senyal que comença el Prepirineu. El seu sostre, la Salga Aguda, passa dels 1.170 metres.
Té una forma que no es veu en altres serres de la comarca. El vessant nord és una successió de pics i fondalades que dibuixen canals paral·leles, d'est a oest, i per cadascuna baixa un rec cap al Mergançol. La roca és conglomerat, i als cims més alts pren formes arrodonides que recorden Montserrat. Entremig hi ha pinedes, fagedes, rouredes i alguna alzina vella.
També és una serra amb molta vida. Nosaltres ens creuem gairebé sempre amb grups de cabres salvatges i amb cérvols, però a més hi ha mustèlids, falcó pelegrí i mussol banyut, i a l'aigua, serps de collaret.
Recorregut, mesurat i fotografiat per Josep Heras Gomis, que té casa a la masia del Pati de Borredà, a partir del seu llibre sobre la ruta tot terreny i de senderisme per la serra de Picancel (2019). El recorregut complet està publicat a Wikiloc. Les dades històriques procedeixen de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, de l'Ajuntament de la Quar i de l'Enciclopèdia Catalana. Última revisió: setembre de 2026.
Com funciona la ruta
No és una caminada única. És un recorregut amb cotxe per pistes de muntanya que permet arribar en un dia als llocs més interessants de la serra i caminar només pels trams que valen la pena. Gairebé totes les pistes estan en bon estat, però hi ha trossos on cal un tot terreny; nosaltres la fem amb un Land Rover Defender.
Fent-ho tot, amb totes les caminades, cal comptar unes deu hores. Les tres caminades llargues surten de tres aparcaments (Picancel Est, Roc de la Veu i Sant Miquel) i cadascuna porta entre dues i tres hores segons el ritme, de manera que es poden repartir en dies diferents per anar més tranquils.
Abans de pujar. La ruta arrenca al centre de Vilada (42.137026, 1.929962) i passa per dos ponts del Mergançol que ja expliquem a la pàgina dels molins: el Pont del Climent, sota les Canals de Sant Miquel, i el Pont de Sant Joan, just abans de Borredà. D'allà comença la pujada a la serra.
Els 26 punts, sector per sector
| Punt | Sector | Què és | Coordenades |
|---|---|---|---|
| Coll de Forcons | Est | Coll, inici de la carena | 42.118545, 1.986862 |
| Pi Escabellat | Est | Cim, mirador sobre la Quar | 42.117426, 1.982101 |
| Serrat de l'Envista | Est | Cim més alt del sector est | 42.117490, 1.975902 |
| Coll de la Creu de Salga | Est | Coll i cruïlla de camins | 42.118584, 1.970493 |
| Casa de Salga | Est | Masia abandonada | 42.119550, 1.967595 |
| Font de Salga | Est | Font, sovint seca | 42.118907, 1.972612 |
| Font del Llop | Est | Font al costat de la pista | 42.120611, 1.972896 |
| Sant Benet de Casamitjana | Est | Església romànica en ruïnes | 42.111352, 1.997030 |
| Riera de Merlès | Est | Gorgs per banyar-se | 42.103391, 2.006299 |
| La Quar | Sud | Poble i pla de la Quar | 42.105412, 1.981894 |
| Santa Maria de la Quar | Sud | Santuari dalt d'una roca | 42.105748, 1.973661 |
| Sant Pere de la Portella | Sud | Monestir benedictí | 42.103686, 1.951047 |
| Font de l'Abat | Sud | Font sota una paret de roca | 42.105786, 1.955395 |
| Presa del Sois | Sud | Presa del rec de Sois | 42.107158, 1.955395 |
| Pontet de Can Dou | Sud | Pontet de pedra | 42.105009, 1.946113 |
| Sant Maurici de la Quar | Sud | Església i capital municipal | 42.081190, 1.961649 |
| Roc de la Veu | Oest | Cim i mirador | 42.111958, 1.944715 |
| Coll del Tei | Oest | Coll entre dos cims | 42.116077, 1.944321 |
| Els Gira-sols | Oest | Cims de conglomerat | 42.116388, 1.942387 |
| Salga Aguda | Oest | Sostre de la serra | 42.119215, 1.951438 |
| Sant Miquel de les Canals | Oest | Capella romànica de 1168 | 42.110742, 1.921089 |
| Cingle de la Por | Oest | Cim poc conegut | 42.113763, 1.932257 |
| Collet dels Pins | Oest | Coll de pas | 42.114341, 1.931858 |
| Serrat del Migdia | Oest | Cim del sector oest | 42.118063, 1.931685 |
| Picancel Oest | Oest | Mirador sobre els Agullons | 42.116557, 1.924651 |
| Pic de Perris | Oest | Cim del sector oest | 42.117517, 1.938565 |
Coordenades i altituds del track GPS enregistrat sobre el terreny. Les altituds del GPS poden diferir uns metres de la cota oficial dels mapes. Els tres aparcaments de les caminades no són punts de visita: apareixen dins de l'apartat "Com arribar-hi" de cada tram.
Sector est: la carena sobre Borredà
La primera caminada recorre la carena que separa Borredà de la Quar, d'est a oest, i torna pel vessant nord. Són unes dues o tres hores amb pujades curtes però seguides.
Com arribar a l'Aparcament Picancel Est: des del Pont de Sant Joan es torna prop d'un quilòmetre per la C-26 en direcció a Vilada. Just després del punt quilomètric 164, a l'esquerra, surt un trencall que baixa al Mergançol; es creua el riu pel pont i es puja sempre cap al sud durant 1,5 km fins a una cruïlla. Allà s'agafa el camí de l'esquerra, cap a l'est, i a prop d'un quilòmetre es deixa el cotxe (42.120734, 1.990185). En aquest tram convé anar amb el mapa a mà.
Coll de Forcons i Pi Escabellat
Tot just deixar el cotxe, a mà dreta, una marca de pintura indica l'inici de la pujada. Després d'uns 300 metres de corriol s'arriba al Coll de Forcons, el primer respir, amb una bona vista sobre la vall de Borredà.
A partir del coll cal seguir la carena. El corriol s'intueix més que no es veu, però no té pèrdua: sempre amunt per la carena. A dalt hi ha el Pi Escabellat, el primer cim de la jornada, un mirador excel·lent sobre les valls de la Quar i de Borredà. Des d'aquí ja es distingeix, enfilat a la seva roca, el santuari de Santa Maria de la Quar.
Com arribar-hi: des de l'Aparcament Picancel Est, pel corriol marcat amb pintura a la dreta; uns 300 metres fins al coll i després carena amunt.
Coordenades: Coll de Forcons 42.118545, 1.986862 · 978 m · mapa — Pi Escabellat 42.117426, 1.982101 · 1086 m · mapa
Serrat de l'Envista
També se l'anomena Serrat de les Tallades, i és el cim més alt del sector est. Per arribar-hi cal perdre una mica d'alçada pel Coll dels Tres Roures i tornar a pujar per la mateixa carena.
Des de dalt, mirant a l'oest, apareix la silueta esmolada de la Salga Aguda, que és el cim de la serra i l'objectiu de la segona caminada.
Com arribar-hi: continuant per la carena des del Pi Escabellat, amb una baixada curta al Coll dels Tres Roures abans de la pujada final.
Coordenades: 42.117490, 1.975902 · 1135 m d'altitud · obrir al mapa
Coll de la Creu de Salga i Casa de Salga
Uns 500 metres a l'oest del Serrat de l'Envista, sempre per la carena, es baixa al Coll de la Creu de Salga, el punt baix entre el cim i el camí que puja a l'antiga casa de Salga. És una cruïlla important: un camí baixa al sud cap a la Quar i un altre al nord cap a Borredà.
La Casa de Salga és una masia abandonada i en ruïnes, però la seva situació, molt alta, li dona unes vistes magnífiques. Al davant té una bassa seca i un gran prat. A dins encara s'hi veuen les bigues i els sostres de fusta, i des del prat es veu la Quar al sud.
Com arribar-hi: des del coll es baixa pel camí del nord; a pocs metres hi ha una cruïlla i el ramal de l'esquerra, cap a l'oest, porta directament a la casa.
Coordenades: Coll de la Creu de Salga 42.118584, 1.970493 · 1019 m · mapa — Casa de Salga 42.119550, 1.967595 · 1076 m · mapa
Font de Salga i Font del Llop
Són dues fonts molt diferents i convé anar-hi sense grans expectatives. La Font de Salga sovint està completament seca, entre vegetació i alguns arbres caiguts, tot i que no costa de trobar. Per arribar-hi cal tornar al Coll de la Creu de Salga, travessar-lo perpendicularment i seguir el camí indicat com a "Font".
La Font del Llop queda al vessant nord, just al costat del camí. No és especialment bonica i els voltants estaven una mica bruts en la nostra última visita, segurament per treballs forestals a la zona. Serveix sobretot de referència a la baixada.
Com arribar-hi: des de la Font de Salga es torna al camí principal i es baixa cap al nord fins a una pista ampla; a uns 300 metres a l'esquerra apareix la Font del Llop, a mà dreta. Seguint la pista uns 500 metres més s'arriba a una cruïlla per on ja s'ha passat amb cotxe: el camí que puja a la dreta torna a l'aparcament.
Coordenades: Font de Salga 42.118907, 1.972612 · 1006 m · mapa — Font del Llop 42.120611, 1.972896 · 913 m · mapa
Sant Benet de Casamitjana o de Vila Plana
És una església romànica petita i senzilla, del terme de Borredà, d'una sola nau i absis semicircular. Té un ull de bou i un campanar, orientats a ponent.
Amb els segles se li ha fet de tot: de l'original només en queden parts dels murs i de l'absis. Les cobertes es van canviar entre els segles XVII i XVIII, quan també es va tapiar la porta del mur de migdia i se'n va obrir una altra al de ponent. En la nostra última visita aquella porta ja no hi era, el sostre s'està enfonsant i el bosc se la va menjant. Una llàstima.
Molt a prop hi ha la masia de Casamitjana, documentada des de 1417 en el testament de Guillem Besora. El 1444 Joan Casadejús també la va deixar en testament, juntament amb una quantitat de diners per rehabilitar-la.
Com arribar-hi: de tornada al cotxe, se segueix amb cotxe per la mateixa pista 1,5 km. Hi ha un parell de cruïlles: a totes, a la dreta.
Coordenades: 42.111352, 1.997030 · 881 m d'altitud · obrir al mapa
Riera de Merlès
Després de tanta carena, aquí fa ganes de parar. Mirant a la dreta de la carretera, en direcció sud, hi ha un tram de la riera ple de gorgs petits on es pot banyar i descansar una estona abans de continuar.
La riera neix a prop de Sant Jaume de Frontanyà, de la unió de diversos recs als Rasos del Tubau, travessa el Ripollès, el Berguedà, Osona i el Bages i desemboca al Llobregat entre Puig-reig i Navàs.
Com arribar-hi: des de Sant Benet se segueix la pista 1,5 km fins a la carretera de la riera de Merlès.
Coordenades: 42.103391, 2.006299 · 670 m d'altitud · obrir al mapa
Sector sud: la Quar i la vall de la Portella
Aquest tram es fa gairebé tot amb cotxe. Es baixa a la riera de Merlès, es puja a la Quar i al seu santuari, i se segueix fins al monestir de Sant Pere de la Portella, on s'acaba l'asfalt. A partir d'allà una pista forestal remunta la vall de la Portella, amb una font, una presa i un pontet que mereixen una parada. Sant Maurici de la Quar queda fora del recorregut i el deixem per al final del dia.
La Quar
La Quar és un municipi d'uns 38 km² que limita amb Borredà, Vilada, Cercs, Sagàs, Olvan i Lluçà. Va ser el centre de l'antiga baronia de la Portella i sempre ha estat molt petit: avui té unes poques desenes d'habitants, aïllats al peu de la cara sud del Picancel.
El nucli que es considera cap del terme és a dalt, sobre una gran muntanya de roca, amb la caseria i el santuari de Santa Maria. Al peu queda el pla de la Quar, un rosari de cases i masies entre camps. Tot és tan dispers que l'ajuntament ni tan sols és aquí, sinó més al sud, a Sant Maurici de la Quar.
Com arribar-hi: des de la riera es fan uns 300 metres de carretera cap al sud fins a una pista que puja a l'esquerra. Aquesta pista porta directament a la carretera de la Quar; allà es gira a la dreta i se segueix fins al poble.
Coordenades: 42.105412, 1.981894 · 883 m d'altitud · obrir al mapa
Santuari de Santa Maria de la Quar
El santuari corona una gran formació rocosa que es veu des de tota la serra. A dalt hi ha un replà ampli amb dos miradors als extrems i, al centre, la caseria i el santuari.
És un lloc molt antic. Ja apareix a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell de l'any 839, es va repoblar en temps de Guifré el Pilós i la va consagrar el bisbe Nantigís el 899. Quan es va construir a prop el monestir de la Portella va perdre importància: els senyors de la Portella la van donar al monestir el 1069 i des de llavors en van tenir cura els monjos, que hi van afegir un campanar al segle XVI i capelles al XVIII.
La imatge de Santa Maria de la Quar, una Mare de Déu romànica de fusta d'1,35 metres, asseguda i amb el Nen a la falda, es guarda avui a Sant Maurici per seguretat. Queda una curiositat popular: es deia que l'aigua beneita de les piques guaria les berrugues, i d'aquí ve la Font de les Berrugues que es veu a dalt.
Com arribar-hi: des de la Quar se segueix la carretera cap al nord i, a prop d'un quilòmetre, surt a la dreta un trencall ben senyalitzat. Es pot pujar fins a dalt amb cotxe o a peu; també hi ha un camí força vertical que puja des de la carretera del pla de la Quar.
Coordenades: 42.105748, 1.973661 · 1054 m d'altitud · obrir al mapa
Monestir de Sant Pere de la Portella
És una abadia benedictina en una gran fondalada del costat dret de la vall de la Portella. L'església és del segle XI i està ben conservada, tot i que ha tingut moltes reformes. Al costat hi ha un claustre de dos pisos del segle XV.
Està documentat des de l'entorn de l'any 1000 i l'església es va consagrar el 1035. Va viure una llarga decadència, agreujada per la pesta de 1348, que el va deixar abandonat; al segle XVI va patir un assalt de bandolers en què va morir l'abat. El 1617 es va unir al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, cosa que li va donar nova vida fins a l'exclaustració de 1835. El seu darrer ús va ser curiós: entre 1839 i 1840, al final de la primera guerra carlina, hi van anar a parar els estudis de la Universitat de Cervera, traslladats des de Solsona.
Com arribar-hi: des del santuari es torna a la carretera principal i se segueix fins al final de l'asfalt. El monestir queda just al davant.
Coordenades: 42.103686, 1.951047 · 800 m d'altitud · obrir al mapa
Font de l'Abat i Presa del Sois
La Font de l'Abat és de les fonts més boniques que recordem. Està envoltada de vegetació i encaixada entre parets de roca semicirculars que s'enfilen molt amunt; en èpoques de pluja cauen fils d'aigua per la paret vertical. Al centre hi ha una taula de pedra, perfecta per dinar-hi.
Una mica més endavant hi ha la Presa del Sois. El rec de Sois és un rierol petit que desemboca a la riera de la Portella, i sorprèn perquè, segons l'època, baixa amb molt de cabal. Té una presa de dimensions considerables.
Com arribar-hi: davant del monestir, uns 30 metres abans que s'acabi l'asfalt, surt una pista forestal. A uns 100 metres apareix la font a mà esquerra, en una corba i ben senyalitzada. La presa és uns 200 metres més endavant per la mateixa pista, a la dreta.
Coordenades: Font de l'Abat 42.105786, 1.955395 · 786 m · mapa — Presa del Sois 42.107158, 1.955395 · 772 m · mapa
Pontet de Can Dou
És un pont molt petit, però bonic, antic i força ben conservat, que creua el rec de Sois. Per sobre, el pas encara conserva les dues filades de pedres que el delimiten. Val la pena parar-s'hi un moment, sobretot perquè és just al costat de la pista.
Com arribar-hi: és a la pista de la vall, uns 200 metres després de la cruïlla de la gran masia que porta a l'Aparcament Roc de la Veu, a mà dreta. A la ruta es visita en tornar de la Salga Aguda.
Coordenades: 42.105009, 1.946113 · 732 m d'altitud · obrir al mapa
Sant Maurici de la Quar
Queda una mica fora del Picancel, però val la visita. És un dels nuclis amb més vida del municipi i on hi ha l'ajuntament de la Quar. Té tres coses per veure: l'hostal, on es pot menjar cuina casolana; l'església; i un antic cementiri que es troba pujant per la carena, ben senyalitzat.
L'església, barroca, es va començar a finals del segle XVI, no es va acabar fins ben entrat el XVIII i es va ampliar al XIX. Està inventariada amb el número IPAC-3532 i molt ben conservada. Aquí es guarda la Mare de Déu romànica de Santa Maria de la Quar.
Com arribar-hi: en acabar la ruta es desfà el camí fins a la Quar i se segueix per la carretera asfaltada cap al sud.
Coordenades: 42.081190, 1.961649 · 868 m d'altitud · obrir al mapa
Sector oest: la Salga Aguda i les Canals de Sant Miquel
Aquí hi ha les dues caminades més boniques, les dels cims alts i la capella de Sant Miquel. És també on més s'agraeix el tot terreny.
Com arribar a l'Aparcament Roc de la Veu: des de la Presa del Sois se segueix la pista prop d'un quilòmetre fins a una gran masia i una cruïlla. S'agafa el camí de la dreta, com si s'anés cap a la masia, que queda a l'esquerra, i a uns 50 metres s'agafa el trencall que puja a la dreta cap a la muntanya. Uns 500 metres més amunt, en una corba tancada a la dreta, es deixa el cotxe (42.111600, 1.947450). A l'esquerra, un punt de pintura groga marca el corriol.
Com arribar a l'Aparcament Sant Miquel: des del Pontet de Can Dou se segueix la pista prop d'1,2 km fins a un trencall molt marcat a la dreta que baixa a la riera. És un gir tan tancat que potser caldrà maniobrar, i si es va de pressa és fàcil passar-se'l perquè gairebé no es veu. Es creua la riera i es puja per un camí força dolent, una drecera que estalvia uns vint minuts. Al cap d'un quilòmetre se surt a la pista principal; se segueix amunt a la dreta fins a una tanca que talla el pas, i allà s'aparca (42.108825, 1.926104).
Roc de la Veu
És el primer cim de la segona caminada i el més fàcil d'assolir. La pujada segueix marques grogues i té trams de pedregar i un pendent fort, però és curta.
Des de dalt s'obre una bona vista cap al sud, sobre la vall i les seves masies. És un bon escalfament abans de la Salga Aguda.
Com arribar-hi: des de l'Aparcament Roc de la Veu se segueix el corriol marcat amb pintura groga uns 250 metres fins a una cruïlla; el ramal de l'esquerra porta al Roc de la Veu.
Coordenades: 42.111958, 1.944715 · 924 m d'altitud · obrir al mapa
Coll del Tei i Els Gira-sols
El Coll del Tei és una fondalada entre dos cims: la Salga Aguda a la dreta, cap a l'est, i els Gira-sols a l'esquerra, cap a l'oest. És el nus d'aquesta caminada.
Si queda temps, val la pena desviar-se cap als Gira-sols. Des del coll es puja a l'esquerra per la carena fins als seus cims, i des de dalt hi ha unes vistes esplèndides de tota la zona nord del Picancel, de la serra de Catllaràs, de la serra d'Ensija i de la Salga Aguda a l'est.
Com arribar-hi: des del Roc de la Veu es torna a la cruïlla i, en lloc de baixar, se segueix recte amunt fins al coll.
Coordenades: Coll del Tei 42.116077, 1.944321 · 977 m · mapa — Els Gira-sols 42.116388, 1.942387 · 1053 m · mapa
Salga Aguda
És el sostre del Picancel. La cartografia li dona una mica més de 1.170 metres; el nostre GPS va marcar uns metres menys al punt on vam enregistrar el cim. A dalt hi ha una creu i una de les millors vistes de la comarca: tot el Picancel, el Cadí i, cap al sud, els dies clars, fins i tot Montserrat.
La pujada des del Coll del Tei és directa, sempre per la carena. Per tornar es desfà el camí fins a la cruïlla i s'agafa el ramal de l'esquerra, costa avall, fins al cotxe.
Com arribar-hi: des del Coll del Tei es gira a la dreta, cap a l'est, i se segueix la carena fins al cim.
Coordenades: 42.119215, 1.951438 · 1163 m d'altitud · obrir al mapa
Sant Miquel de les Canals
Per a nosaltres és un dels paratges més atractius del Picancel: grans plans al voltant dels mil metres, la masia de Sant Miquel al costat i la capella al fons del prat. És una petita capella romànica del segle XII, del terme de Vilada, inventariada amb el número IPAC-3724.
La va consagrar el 1168 el bisbe d'Urgell Arnau de Preixens, a petició de Bertran d'Avià, que l'havia fet construir a títol particular. Té una sola nau rectangular amb volta de canó i un absis que s'obre directament a la nau, cap a llevant. El 1937 va ser incendiada i saquejada, i no conserva cap moble original.
Per fora està ben conservada; per dins està enguixada, amb pintures modernes i un altar ple d'ofrenes dels visitants. En les nostres visites sempre l'hem trobada oberta. A la masia de Sant Miquel hi va néixer a principis del segle XVI Antoni Viladomar i Sant Miquel, més tard abat de la Portella i de Breda, conegut pel seu suport al monaquisme de la Contrareforma.
Com arribar-hi: des de l'Aparcament Sant Miquel se segueix a peu la pista fins a un gran prat; l'ermita és a l'altra banda.
Coordenades: 42.110742, 1.921089 · 978 m d'altitud · obrir al mapa
Cingle de la Por i Collet dels Pins
El Cingle de la Por és un cim poc conegut, però mereix la pujada: la dificultat és mínima i les vistes, espectaculars.
Des del Cingle es reculen uns metres i es va cap al nord, en direcció al Serrat del Migdia. Abans d'encarar la pujada a aquest cim cal remuntar una estona pel Collet dels Pins, un pas entre bosc que connecta els cims de l'oest.
Com arribar-hi: es torna a travessar el prat de Sant Miquel i, en lloc de baixar per la pista, s'agafa el camí de l'esquerra al límit nord del prat, en direcció nord-est, fins a la carena que puja al Cingle de la Por.
Coordenades: Cingle de la Por 42.113763, 1.932257 · 1029 m · mapa — Collet dels Pins 42.114341, 1.931858 · 979 m · mapa
Serrat del Migdia
És el cim principal de la darrera caminada, la que surt de Sant Miquel. La pujada final va per la carena, sempre cap al nord, amb el Cingle de la Por quedant just al sud.
Des de dalt, mirant a l'oest, el cim més proper són els Agullons, que es poden pujar en una altra ocasió.
Com arribar-hi: des del Collet dels Pins es puja uns 200 metres cap al nord-est fins al corriol de pujada; allà es gira a l'esquerra i se segueix la carena fins al cim.
Coordenades: 42.118063, 1.931685 · 1077 m d'altitud · obrir al mapa
Picancel Oest: els Agullons i els últims cims
Aquest punt no és un cim sinó un lloc per mirar. Cap a l'oest es veuen els últims cims del Picancel, que no formen part de la ruta perquè són més baixos i menys coneguts, tot i que també s'hi pot pujar un altre dia.
Els més propers són els Agullons, tres cims consecutius. Molt més a l'oest se succeeixen el Serrat de Boumort, el Cap de la Canal del Carlí, el Cingle de Boumort, el Serrat del Duc i, finalment, el Castellot, ja tocant a la presa de la Baells.
Com arribar-hi: des del Serrat del Migdia, seguint el track uns 600 metres cap a l'oest.
Coordenades: 42.116557, 1.924651 · 1026 m d'altitud · obrir al mapa
Pic de Perris
És l'últim cim de la jornada i tanca el sector oest. Té la forma típica del Picancel: un llom de conglomerat polit coronat per un bloc arrodonit amb algunes alzines.
Des d'aquí només queda desfer el camí fins al cotxe i, si hi ha temps, baixar a Sant Maurici de la Quar per acabar el dia.
Com arribar-hi: des del Serrat del Migdia es baixa per la mateixa carena. En arribar de nou al Collet dels Pins, en lloc de baixar a la dreta, es va a l'esquerra fins a trobar la carena que puja cap al nord-est, i se segueix fins al cim.
Coordenades: 42.117517, 1.938565 · 1028 m d'altitud · obrir al mapa
Com organitzar-ho i on dormir
Si es vol fer sencera, la ruta ocupa un dia llarg. El més còmode és repartir-la: un dia per a la carena est i la riera de Merlès, un altre per a la Quar, la Portella i la Salga Aguda, i un tercer per a Sant Miquel i els cims de l'oest. A l'estiu combina molt bé amb un bany als gorgs del Mergançol, just al peu de la serra.
Amb un turisme normal s'arriba a Vilada, Borredà, la Quar, la Portella i Sant Maurici, però per a alguns trams de pista, sobretot la drecera cap a Sant Miquel, cal un tot terreny. Porteu aigua: la Font de Salga sol estar seca.
Els nostres tres allotjaments a Borredà són al peu del Picancel, són de lloguer íntegre i admeten mascotes sense cost:
- Masia El Pati: masia de 1600 amb 6 dormitoris, 20 llits, piscina i 1.000 m² de jardí.
- Apartament ideal per a parelles: diàfan, amb gran finestral i llar de foc.
- Apartament rural amb encant: amb aire condicionat i zona chill out.
Preguntes freqüents sobre la serra de Picancel
On és la serra de Picancel?
Al Berguedà, entre el riu Mergançol, amb Vilada i Borredà, al nord, i el municipi de la Quar al sud. A l'oest arriba a Berga i al pantà de la Baells, i a l'est gairebé fins a la riera de Merlès. És la primera serra del Prepirineu venint de la Catalunya central.
Quin és el cim més alt?
La Salga Aguda, que passa dels 1.170 metres. Des del cim es veu tot el Picancel, el Cadí i, cap al sud, fins i tot Montserrat.
Cal un tot terreny?
Per a tota la ruta, sí. La majoria són pistes de muntanya en bon estat, però alguns trams, sobretot la drecera cap a l'aparcament de Sant Miquel, demanen un 4x4. A la Quar, a Santa Maria de la Quar, a la Portella i a Sant Maurici s'hi arriba per carretera asfaltada.
Quant de temps cal?
Fent totes les visites i caminades, unes deu hores. Les tres caminades llargues, des dels aparcaments de Picancel Est, Roc de la Veu i Sant Miquel, duren entre dues i tres hores cadascuna i es poden fer en dies diferents.
Quines esglésies i monuments hi ha?
El monestir benedictí de Sant Pere de la Portella, consagrat el 1035; el santuari de Santa Maria de la Quar, consagrat el 899; la capella romànica de Sant Miquel de les Canals, de 1168; l'església de Sant Benet de Casamitjana, avui en ruïnes; i l'església barroca de Sant Maurici de la Quar.
Quins animals s'hi poden veure?
El més habitual és creuar-se amb grups de cabres salvatges i amb cérvols. També hi ha mustèlids, falcó pelegrí, mussol banyut i, als cursos d'aigua, serps de collaret.