Un moliner del Berguedà que va acabar al Senat
Josep Manso i Solà va néixer a Borredà el 1785 i va morir a Madrid el 1863. Entre una data i l'altra va passar de treballar en molins a comandar un batalló contra l'exèrcit de Napoleó, i d'aquí a tinent general, capità general de diverses regions, senador vitalici i comte del Llobregat.
En castellà se'l coneix com a José Manso y Solá, i a molts pobles de Catalunya simplement com «el general Manso», perquè així es diuen els carrers que porten el seu nom. Al mateix poble el seu record és discret: un carrer amb el seu nom i la masia de la família, al camí del Coll d'en Bas.
Aquesta pàgina resumeix el que hi ha documentat sobre ell. Cada dada procedeix d'alguna de les fonts que s'enumeren al final, i quan no coincideixen en una data ho diem o la deixem fora.
Text preparat per Josep Heras Gomis, que té casa a la masia del Pati de Borredà, a partir de les fonts citades al peu de la pàgina. Última revisió: setembre de 2026.
Els orígens: una família de Borredà i uns quants molins
La fitxa del Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona dedicada a Cal Manso explica que la família Manso vivia a Borredà i es dedicava a l'artesania tèxtil, i que Josep Manso i Solà era fill d'aquesta casa. Això encaixa amb el que era Borredà al segle XVIII: un poble on la llana i l'aigua del Mergançol donaven feina a moltes famílies.
Abans de ser soldat, Manso va ser moliner. Segons la història local del Baix Llobregat, va treballar primer al molí de Santa Creu, a Borredà; després a Can Villaura, a la parròquia de Ripoll, i més tard al molí de la Verneda, ja a Barcelona. Qui hagi recorregut els molins i ponts del Mergançol entendrà bé el món d'on sortia.
Diverses fonts coincideixen que es va casar amb una pubilla de Cornellà de Llobregat. D'ella li va venir la masia de Can Manso, a Cornellà, on segons la Wikipedia passava temporades a partir del 1847.
Cronologia del general Manso
| Any | Fet | Font |
|---|---|---|
| 1785 | Neix a Borredà (Berguedà) | Wikipedia, Sabarca, carrers.barcelona |
| Abans del 1808 | Moliner a Santa Creu (Borredà), Can Villaura (Ripoll) i la Verneda (Barcelona) | Sabarca, Wikipedia |
| 1808 | Entra a l'exèrcit com a tinent de miquelets | Sabarca |
| 1809 | Capità d'una companyia que ell mateix va ajudar a finançar | Sabarca |
| 1808-1814 | Guerriller al Baix Llobregat; comanda el Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya | Wikipedia, Sabarca |
| 1813 | Assalt al castell de Pallejà, el 10 de setembre | Sabarca |
| 1814 | Governador de la Ciutadella de Barcelona | Wikipedia |
| 1828 | Governador de Màlaga | Wikipedia |
| Mitjan dècada del 1830 | Tinent general (les fonts donen 1834 o 1835) | Sabarca, Wikipedia |
| 1837 | Encarregat de la defensa de Madrid davant l'Expedició Reial carlina | Wikipedia |
| 1844 | Senador per la província de Barcelona (nomenat el 16 d'octubre) | Senat d'Espanya |
| 1844-1845 | Comte del Llobregat i vescomte de Montserrat (les fonts donen 1844 o 1845) | Wikipedia, carrers.barcelona |
| 1845 | Senador vitalici (nomenat el 15 d'agost) i capità general d'Aragó | Senat d'Espanya, Wikipedia |
| 1846-1847 | Capità general de València | Wikipedia, carrers.barcelona |
| 1847 | Capità general de Castella la Nova | Wikipedia, carrers.barcelona |
| 1863 | Mor a Madrid el 22 de març | Wikipedia, Dades dels Països Catalans |
| 1863 | Barcelona dona el seu nom al carrer de Manso, aprovat el 19 de desembre | carrers.barcelona |
| 1866 | Verdaguer obté un accèssit als Jocs Florals amb un poema dedicat a ell | Institut d'Estudis Catalans |
Quan dues fonts donen anys diferents per a un mateix fet, la taula ho indica. Les referències completes són al final de la pàgina.
La Guerra del Francès: el guerriller del Llobregat
Quan va començar la guerra, Manso vivia a la Verneda. El 1808 va entrar a l'exèrcit amb el grau de tinent de miquelets i l'any següent ja era capità d'una companyia que ell mateix havia ajudat a costejar. El seu camp d'acció, segons la història local del Baix Llobregat, va ser sobretot el marge dret del riu Llobregat, entre Martorell i Molins de Rei.
Se li atribueix la captura de 34 soldats francesos juntament amb el carruatge i els criats del general francès Duhesme. Va combatre al pont de Molins de Rei, a Sant Boi i a la muntanya de les Torretes, i el 10 de setembre de 1813 va assaltar el castell de Pallejà, on hi havia una guarnició francesa important. La Wikipedia afegeix a la llista de llocs on va lluitar Vic, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Altafulla, Vila-seca i Olot.
Durant la guerra va ascendir a tinent coronel i va acabar al capdavant del Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya. Va rebre la Creu Llorejada de Sant Ferran. En acabar el conflicte, el 1814, Ferran VII el va rebre i felicitar personalment, i aquell mateix any va ser nomenat governador de la Ciutadella de Barcelona.
Després de la guerra: governador, capità general i senador
La seva carrera posterior no va anar en línia recta. Va ser governador del castell d'Hostalric el 1820. Durant el Trienni Liberal, quan van entrar a Espanya els Cent Mil Fills de Sant Lluís, es va posar al costat liberal i va combatre les tropes franceses, tot i que amb la caiguda del règim constitucional va acabar lliurant-se als reialistes. El 1827, seguint ordres del capità general de Catalunya, va reprimir la revolta dels Malcontents.
El 1828 va ser nomenat governador de Màlaga i després ho va ser de Cadis. A la primera guerra carlina (1833-1840) va lluitar al bàndol isabelí, i a mitjan anys trenta va assolir el grau de tinent general; les fonts no es posen d'acord entre el 1834 i el 1835. El 1837 se li va confiar la defensa de Madrid davant l'Expedició Reial, l'intent carlí de prendre la capital.
La dècada del 1840 va ser la dels honors. El Senat en conserva l'expedient: va ser nomenat senador per la província de Barcelona el 16 d'octubre de 1844 i senador vitalici el 15 d'agost de 1845, càrrec que va mantenir fins a la seva mort. En aquells mateixos anys va rebre els títols de comte del Llobregat i vescomte de Montserrat, i va ser successivament capità general d'Aragó (1845), de València (1846-1847) i de Castella la Nova (1847). El títol remet al Llobregat, el riu a les vores del qual havia combatut com a guerriller.
Va morir a Madrid el 22 de març de 1863.
La seva memòria: carrers, un poema de Verdaguer i un retrat
Pocs mesos després de la seva mort, el 19 de desembre de 1863, Barcelona va aprovar donar el seu nom a un carrer de l'Eixample, l'actual carrer de Manso, entre el mercat de Sant Antoni i l'avinguda del Paral·lel, que en el pla Cerdà es deia simplement «Lletra R». La Wikipedia assenyala que moltes poblacions catalanes tenen també un carrer dedicat a ell, i n'hi ha prou de mirar un carrerer per trobar carrers del General Manso a Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat o l'Hospitalet de Llobregat, a prop d'on va combatre.
Jacint Verdaguer li va dedicar el poema «A l'hèroe montanyès En Josep Manso», amb el qual va obtenir un accèssit al premi del clavell d'or als Jocs Florals de 1866. Anys més tard el poeta el va incloure, amb el títol més curt de «Manso», al llibre Pàtria (1888). El seu retrat, pintat a títol pòstum, forma part a més de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona, segons recull la Wikipedia.
Què es pot veure avui a Borredà
No hem trobat documentat a Borredà cap museu ni monument dedicat al general. El que sí que hi ha són dos rastres concrets:
- Cal Manso. És la masia de la família, inventariada al Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona amb la fitxa 08024-55. És al camí que va del nucli de Borredà al Coll d'en Bas. És una casa d'estructura clàssica, amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que mira a migdia; al primer pis té dues eixides amb balcó de fusta i a la planta baixa dos arcs de mig punt de pedra. Està documentada des del segle XVIII i la van habitar famílies pageses que tenien la terra en emfiteusi del monestir de Ripoll. La fitxa la vincula amb el general com a casa de la seva família, però no afirma que hi nasqués. És un habitatge privat: es veu des del camí i no es visita.
- El carrer General Manso. El carrerer de Borredà inclou un carrer amb el seu nom.
Tampoc no hem trobat cap font que documenti una placa commemorativa o una casa natal senyalitzada, així que no les donem per bones.
Com encaixa en una visita a Borredà i on dormir
La història de Manso s'entén millor sobre el terreny. Cal Manso queda al camí que surt del poble cap al Coll d'en Bas, i el carrer que porta el seu nom és al mateix Borredà. Es pot muntar un matí que comenci al poble i baixi després fins als gorgs del Mergançol, o que segueixi el rastre dels molins i ponts del Mergançol, el món de moliners i paraires d'on va sortir el general. Per a la resta de propostes de la zona, podeu consultar la pàgina de l'entorn de Borredà.
Els nostres tres allotjaments a Borredà són a pocs minuts del centre del poble, són de lloguer íntegre i admeten mascotes sense cost:
- Masia El Pati: masia de 1600 amb 6 dormitoris, 20 llits, piscina i 1.000 m² de jardí.
- Apartament ideal per a parelles: diàfan, amb gran finestral i llar de foc.
- Apartament rural amb encant: amb aire condicionat i zona chill out.
Preguntes freqüents sobre el general Manso
Qui va ser el general Manso?
Josep Manso i Solà (José Manso y Solá en castellà) va ser un militar català nascut a Borredà el 1785 i mort a Madrid el 1863. Es va donar a conèixer com a guerriller a la Guerra del Francès i va arribar a tinent general, capità general, senador vitalici i comte del Llobregat.
On va néixer Josep Manso i Solà?
A Borredà, a la comarca del Berguedà, el 1785. La seva família vivia al poble i es dedicava a l'artesania tèxtil; la masia familiar, Cal Manso, continua dreta al camí del Coll d'en Bas.
Quina relació té amb el Llobregat?
Va ser al Baix Llobregat, sobretot entre Martorell i Molins de Rei, on va combatre com a guerriller contra les tropes napoleòniques. A mitjan dècada del 1840 va rebre els títols de comte del Llobregat i vescomte de Montserrat.
Què va fer a la Guerra del Francès?
Va entrar a l'exèrcit el 1808 com a tinent de miquelets, va ser capità el 1809 i va acabar comandant el Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya. Entre les seves accions hi ha la captura del carruatge del general Duhesme i l'assalt al castell de Pallejà el 1813. Va rebre la Creu Llorejada de Sant Ferran.
Què es pot veure a Borredà relacionat amb ell?
Cal Manso, la masia de la seva família, al camí que va del poble al Coll d'en Bas, i el carrer General Manso. Cal Manso és un habitatge privat i es veu des del camí. No hem trobat documentada cap placa ni cap casa natal senyalitzada.
Hi ha més carrers dedicats al general Manso?
Sí. Barcelona té el carrer de Manso des del desembre de 1863, entre el mercat de Sant Antoni i el Paral·lel, i hi ha carrers del General Manso en altres poblacions, com Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat o l'Hospitalet de Llobregat.
Fonts
- José Manso y Solá, Wikipedia en castellà.
- Expedient de senador de José Manso y Solá, comte del Llobregat, Senat d'Espanya.
- Cal Manso. Borredà, Mapa de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona.
- Josep Manso i la guerra del Francès (1808-1814) al Baix Llobregat, Sabarca.
- Carrer de Manso, carrers.barcelona.
- Jacint Verdaguer i els Jocs Florals, Institut d'Estudis Catalans (PDF).
- Història del meu carrer: Josep Manso, militar català del segle XIX, Zona Sec.
- 22 de març, Dades dels Països Catalans.