Un bosc ple de boques de mina, sitges i cables
A la vessant nord de la serra de Catllaràs, entre pins i faigs, hi ha més d'un segle d'indústria amagada: boques de mina, pous, sitges, bases de telefèric i edificis sense teulada.
Tot això es va aixecar per a una sola cosa: treure carbó de la muntanya i fer-lo arribar als forns de la fàbrica de ciment Asland, al Clot del Moro. Durant uns vint anys el Catllaràs va estar travessat de cables aeris, vies de vagonetes i galeries que es comunicaven entre elles. Després l'activitat es va aturar i el bosc s'ho va anar menjant tot.
Aquesta pàgina recull els deu punts que he localitzat i fotografiat en les meves sortides per la serra, gairebé sempre amb el Defender fins a un prat i després a peu. Per a cadascun explico on deixar el cotxe, per on baixar i què queda dret. Alguns són fàcils; d'altres demanen baixar per senders poc marcats i molta paciència per distingir les ruïnes entre la vegetació.
Avís de seguretat: no entreu mai a les boques de mina ni a les galeries. Fa un segle que estan abandonades, les fitxes de patrimoni de la Diputació de Barcelona assenyalen despreniments a l'interior de diverses d'elles i algunes tenen aigua i fang a terra. Tampoc no us aboqueu als pous: encara que estiguin tapats amb una volta o una reixa, hi ha obertures. Tot es veu bé des de fora.
Recorregut, mesurat i fotografiat per Josep Heras Gomis, que té casa a la masia del Pati de Borredà i recorre el Catllaràs cada temporada. Els punts formen part de les seves rutes publicades a Wikiloc: Serra de Catllaràs, de Castell de l'Areny a Sant Jaume de Frontanyà i La Pobla de Lillet, Fonts del Llobregat i Serra de Catllaràs. Les dades històriques procedeixen de les fitxes dels Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Última revisió: setembre de 2026.
Del Catllaràs al Clot del Moro: carbó per fer ciment
A principis del segle XX Eusebi Güell va fundar la Companyia General d'Asfalts i Pòrtland, més coneguda com a Asland, i va aixecar al Clot del Moro, a prop de les fonts del Llobregat, la primera fàbrica de ciment pòrtland de Catalunya. Avui és el Museu del Ciment Asland. Els forns necessitaven combustible, i el combustible va sortir d'aquí: Asland va comprar i explotar bona part de les mines de carbó del Catllaràs.
El problema era el transport. Les mines quedaven a més de 1.300 metres d'altitud, lluny de la vall i sense un mitjà de transport estable. La solució va ser una xarxa de cables aeris construïda per l'empresa Carsten & Fabian. Al principi el carbó es baixava a bast de mules fins a la Mina del Cable; el 1907 va entrar en servei el telefèric general, conegut simplement com el cable, de 2.013 metres de llarg i 444 metres de desnivell, que el portava fins a l'estació de l'Empalme, al costat del ferrocarril. Després van venir dos cables més dins la serra: el del Teixó el 1910 i el de la Roca de la Lluna el 1912.
A l'Empalme el carbó s'emmagatzemava en dipòsits i es traspassava a les vagonetes del carrilet que pujava fins a la fàbrica. Aquesta via estreta és la mateixa per on avui circula el Tren del Ciment, convertit en tren turístic. Segons les fitxes de patrimoni, Asland va mantenir l'activitat minera al Catllaràs fins al 1922.
Els deu punts, del Prat Gespador al Xalet
| Punt | Què és | Estat | Coordenades |
|---|---|---|---|
| Instal·lacions de la Mina del Moreno | Xemeneia de 1908, pou i bases del cable | Xemeneia dreta, pou tapat | 42.214739, 1.957488 |
| Mina de la Font Freda | Mina oberta per Asland el 1911 | Restes gairebé irreconeixibles | 42.217836, 1.960659 |
| Mina del Moreno | Mina explotada entre 1908 i 1920 | Boca oberta, amb despreniments | 42.216995, 1.957861 |
| Telefèric de la Mina del Moreno | Sitja de càrrega de dos nivells | Dreta, entre la vegetació | 42.217277, 1.957926 |
| Mina del Teixó | Mina i tallers, 1900-1922 | Boca amb volta, ruïnes disperses | 42.218921, 1.958095 |
| Sala de Màquines | Pou, cable i màquina de vapor | Pilars i murs | 42.219090, 1.964063 |
| Mina del Xalet | Mina al costat del Xalet | Només un esfondrament del terreny | 42.223258, 1.969034 |
| Mina del Cable | Estació del cable general | El conjunt de ruïnes més gran | 42.224933, 1.969173 |
| Mina d'Arderiu | Galeria de formigó, 1908 | Boca oberta, amb aigua | 42.221187, 1.971784 |
| Pou de la Mina d'Arderiu | Pou d'extracció, 1906-1917 | Tapat amb una reixa | 42.220933, 1.971482 |
L'ordre és el que segueix la ruta: primer el sector del Moreno i el Teixó, a peu des del Prat Gespador pel sender PR-C 11, i després el sector del Xalet, on s'arriba amb el cotxe per la pista. Tots els punts són al terme de la Pobla de Lillet. Tres d'ells (Mina del Moreno, Mina del Teixó i Sala de Màquines) no tenen altitud registrada al GPS i es donen només amb latitud i longitud.
Instal·lacions de la Mina del Moreno
És la primera parada i la que millor explica com funcionava tot plegat. Al Prat de les Vaques, per sobre de la mina, es conserven una xemeneia de maó massís, un pou i les bases dels pilons del cable que baixava fins a la boca.
La xemeneia, de 1908, és de secció quadrada i es va estrenyent a graons a mesura que puja; l'últim tram està fet amb un maó diferent. Per ella sortia el fum de la màquina de vapor que movia el telefèric, i és possible que la mateixa màquina servís també per pujar i baixar material pel pou. El pou és profund i avui està cobert amb una volta de pedra i ciment per evitar accidents, tot i que hi queda un forat: no us hi acosteu. De les dues bases del cable, una és al costat de la resta d'estructures i l'altra a uns 35 o 40 metres.
Tot el conjunt era d'Asland, que el va explotar entre 1906 i 1920.
Com arribar-hi: amb el cotxe s'arriba per la pista fins al Prat Gespador, un prat ampli on es pot aparcar (42.212139, 1.955286). Just al davant, al costat de la pista, hi ha la Font del Prat Gespador. Des del prat es puja vorejant la roca per l'esquerra i, al final del prat, s'agafa el sender senyalitzat PR-C 11, que porta directament a les restes.
Coordenades: 42.214739, 1.957488 · 1.503 m d'altitud · obrir al mapa
Mina de la Font Freda
És la més malmesa de totes. Jo només hi he trobat restes de construccions i pedres amuntegades entre els arbres, sense poder distingir gairebé res del que va ser. Val la pena passar-hi perquè queda al mateix sender, però no espereu una boca de mina a la vista.
La va obrir Asland el 1911 i la va tancar el 1922, alhora que la resta d'explotacions que la companyia tenia al Catllaràs. Va tenir un paper a la xarxa de transport: el cable que venia del Teixó acabava al costat d'aquesta mina, on també es recollia el seu carbó abans de continuar camí.
Com arribar-hi: des de les instal·lacions del Moreno se segueix cap al nord pel PR-C 11, que passa directament per les restes.
Coordenades: 42.217836, 1.960659 · 1.408 m d'altitud · obrir al mapa
Mina del Moreno
La boca és un forat picat directament a la roca, d'uns dos metres d'ample per dos d'alt. Des de fora encara es veuen a terra de la galeria els travessers de fusta per on circulaven les vagonetes, mig podrits i coberts de branques.
No se'n coneix la llargada ni si es ramifica en diverses galeries, però va haver de ser llarga: va ser una de les mines d'on es va treure més carbó. Segons la fitxa de la Diputació de Barcelona, es va explotar entre 1908 i 1920 i la galeria té despreniments. És un bon exemple de per què no s'hi ha d'entrar: es veu perfectament des de l'entrada.
Com arribar-hi: uns metres més avall de la Font Freda, seguint el PR-C 11, la boca apareix a mà esquerra del sender.
Coordenades: 42.216995, 1.957861 · obrir al mapa
Telefèric de la Mina del Moreno
El que s'hi troba no és el cable en si, sinó la seva estació de càrrega: una construcció alta i de planta quadrada, feta de pedra i ciment, que funcionava com una gran sitja de dos pisos. Entre els arbres impressiona per l'alçada.
A dalt hi havia un gran receptacle on es buidaven les vagonetes que sortien de la galeria. Hi arribaven per una via que tenia l'últim tram sobre pilars, amb una passarel·la al damunt. A baix, sota una volta encofrada amb una obertura al mig, el carbó queia a les vagonetes penjades del cable.
Des d'aquí el carbó baixava fins al Teixó i, a partir d'allà, feia un recorregut enrevessat: entrava i sortia de galeries, passava per vies exteriors, pous i altres cables, fins a arribar a l'estació del cable general. És la millor manera d'entendre que totes aquestes mines formaven un únic sistema.
Com arribar-hi: se segueix el PR-C 11 cap al sud-oest; la sitja queda a la dreta del sender.
Coordenades: 42.217277, 1.957926 · 1.380 m d'altitud · obrir al mapa
Mina del Teixó
És una de les mines més importants del Catllaràs, pels anys que va estar en marxa, pel carbó que en va sortir i per una particularitat: estava comunicada per dins amb la Mina del Cable, de manera que s'hi podia entrar per una boca i sortir per una altra. La va començar Antoni Planas i Oliver el 1900; el 1904 va passar a Asland, que la va treballar fins al 1922.
Les restes estan repartides a banda i banda d'un torrent, a la mateixa cota, i unides per un pontet de l'època per on passaven les vagonetes. A l'est hi ha la boca: una gran obertura amb volta de canó de formigó i pedra encofrats, que s'allarga uns metres cap endins i després continua picada a la roca. A l'altre costat del torrent hi ha una caseta que devia ser del transformador, restes de tallers i magatzems, un gran dipòsit i, una mica més enllà, el que sembla un polvorí. Uns metres per sota de la boca, una mica cap a l'est, queden les ruïnes de la casa del Teixó.
D'aquí sortia el cable del Teixó, construït el 1910, de 200 metres de llarg i 65 de desnivell. Més endavant, des de la Roca de la Lluna, un altre cable de 1912, de 600 metres i 180 de desnivell, enllaçava amb el cable general. La fitxa de patrimoni indica que la galeria té despreniments i que les estructures exteriors s'estan esfondrant: mireu-ho des de fora.
Com arribar-hi: des de la boca de la Mina del Moreno es deixa el PR-C 11 i es baixa cap al nord, més o menys en línia recta per sota de la sitja del telefèric. El camí és dolent i força dret, però es fa sense problemes amb calçat de muntanya. A baix apareixen les ruïnes, entre elles el final del cable que s'ha vist a dalt.
Coordenades: 42.218921, 1.958095 · obrir al mapa
Sala de Màquines
Era el nus de la xarxa. Aquí queden rastres d'un pou, d'un telefèric i d'una antiga màquina de vapor que feia funcionar els cables. El que més es veu avui són pilars i panys de mur d'obra enmig del bosc.
A aquest punt hi arribaven les vagonetes carregades de la Font Freda, del Teixó i del Moreno. Des d'aquí continuaven cap a la Mina del Cable, al nord, on s'enganxaven al cable més llarg, el que baixava fins a l'Empalme, l'última parada abans de la fàbrica del Clot del Moro. És probable que el pou de la Sala de Màquines sigui el mateix per on el carbó del Teixó tornava a sortir a la superfície després de recórrer una galeria.
Com arribar-hi: queda a uns 375 metres en línia recta al sud del mirador de la Roca de la Lluna. És el tram que menys he documentat; convé portar el track carregat per localitzar-lo.
Coordenades: 42.219090, 1.964063 · obrir al mapa
Mina del Xalet
Amb aquest punt s'entra al segon sector, el que envolta el Xalet del Catllaràs, la casa que Güell va encarregar a Gaudí per allotjar els tècnics de les mines.
De la mina no en queda la boca. Al seu lloc hi ha un gran clot on el terreny va cedir, i al voltant, poques restes d'algun mur, probablement d'un edifici auxiliar com un taller o un magatzem. És un lloc tranquil, una clariana envoltada de pins, i només sabent què va ser s'entén la forma del terreny.
Com arribar-hi: queda una mica més apartada del Xalet que la font, cap al sud-oest. Es deixa el cotxe al Xalet i s'hi arriba caminant en pocs minuts.
Coordenades: 42.223258, 1.969034 · 1.370 m d'altitud · obrir al mapa
Mina del Cable
Probablement és la zona amb més ruïnes de tot el Catllaràs: un conjunt d'edificis abandonats, una petita mina i restes del telefèric, tot molt tapat per la vegetació. La quantitat de restes diu molt de la importància que va tenir, perquè aquí hi havia l'estació de sortida del cable general.
Quan es va construir aquest cable, el carbó de les altres mines hi arribava a bast d'animals; més endavant, bona part hi arribava ja pels altres cables. Des d'aquest punt, el cable general, posat en servei el 1907, recorria 2.013 metres i salvava 444 metres de desnivell fins a l'estació de l'Empalme, al ferrocarril que pujava des de Guardiola de Berguedà. Segons les fonts, la xarxa de cables i l'arribada del tren van ser el que va fer rendibles unes mines que, sense transport, no ho eren. Es van explotar fins a principis del 1922.
Com arribar-hi: és a uns 100 metres per darrere del Xalet. Es baixa per la pista des del Xalet i s'atura el cotxe just davant del punt marcat. Des d'allà cal anar cap avall, en direcció al cingle: es distingeix un corriol petit, difícil de trobar al principi, que després es va aplanant. Baixant fins al fons apareixen les construccions.
Coordenades: 42.224933, 1.969173 · 1.295 m d'altitud · obrir al mapa
Mina d'Arderiu i el seu pou
És una obertura petita que deixa veure un tram de galeria que gira al fons. Tot el que es veu està fet amb volta de canó de formigó encofrat. El terra és ple de terra i material que hi ha anat entrant, i també d'aigua: una altra raó per quedar-se a fora.
A pocs metres hi ha el Pou de la Mina d'Arderiu, un dels pous d'extracció. És de planta circular, sobresurt del terra i té un diàmetre considerable. Avui el tapa una reixa que permet mirar-ne l'interior sense perill. Al costat oest té una obertura d'accés, també tapiada, per on segurament es treien els cabassos de mineral, i al costat oposat un petit dipòsit quadrat adossat. Al voltant queden altres murs. El pou va funcionar entre 1906 i 1917 i més endavant es va comunicar amb la boca de la mina, començada el 1908. El carbó pujava dins una gran cabassa amb l'ajuda d'una corriola; després, amb vagonetes, anava a un dipòsit i d'allà a l'estació del cable general.
Com arribar-hi: des del Xalet se segueix la mateixa pista uns 300 metres fins a una cruïlla. Es pot deixar el cotxe a la cruïlla. A pocs metres pel camí de l'esquerra, el que baixa cap al refugi d'Ardericó, hi ha la boca. Per al pou, just a l'esquerra de la boca surt un corriol que puja uns 30 metres pel vessant.
Coordenades: Mina d'Arderiu 42.221187, 1.971784 · 1.414 m · mapa — Pou de la Mina d'Arderiu 42.220933, 1.971482 · 1.419 m · mapa
Com organitzar-ho i on dormir
El més pràctic és dividir-ho en dues parts. El sector del Moreno, la Font Freda i el Teixó es fa a peu des del Prat Gespador pel PR-C 11 i demana calçat de muntanya, sobretot la baixada al Teixó. El sector del Xalet es fa amb el cotxe per la pista, aturant-se a cada punt; des d'allà també es puja en pocs minuts al mirador de la Roca de la Lluna. Turisme del Berguedà publica, a més, un itinerari senyalitzat de les mines del Catllaràs que surt del santuari de Falgars.
La pista sol estar en bon estat, però segons l'època pot estar molla i alguns trams es compliquen amb un cotxe que no estigui preparat per a la muntanya. A l'hivern hi pot haver neu o gel a les parts altes i obagues. I un cop més: tot es mira des de fora, sense entrar a les galeries ni abocar-se als pous.
Per completar la història, el lògic és baixar al Clot del Moro a veure la fàbrica on anava tot aquest carbó i fer el trajecte del Tren del Ciment.
Els nostres tres allotjaments a la Pobla de Lillet són al peu de la serra, són de lloguer íntegre i admeten mascotes sense cost:
- Tríplex Cadí: 150 m² en tres plantes, 5 dormitoris, llar de foc i cuina econòmica de llenya.
- Apartament Catllaràs: per a 4 persones, amb 2 dormitoris.
- Apartament adaptat: preparat per a persones amb mobilitat reduïda.
Preguntes freqüents sobre les mines del Catllaràs
Per a què es treia carbó al Catllaràs?
Per alimentar els forns de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro, fundada per Eusebi Güell. Asland va explotar bona part de les mines de la serra i va muntar una xarxa de cables aeris per baixar el carbó fins al ferrocarril.
Es pot entrar a les mines?
No. Fa un segle que estan abandonades, les fitxes de patrimoni de la Diputació de Barcelona assenyalen despreniments a l'interior i algunes galeries tenen aigua. Les boques, els pous i les ruïnes es veuen bé des de fora, i els pous no s'han de voltar ni trepitjar encara que estiguin tapats.
Fins quan van funcionar?
Segons les fitxes de patrimoni, Asland va mantenir l'activitat al Catllaràs fins al 1922. La Mina del Teixó, la més antiga de les que es descriuen aquí, havia començat el 1900 amb Antoni Planas i Oliver i va passar a Asland el 1904.
Com arribava el carbó fins a la fàbrica?
Per una combinació de vagonetes, galeries, pous i cables aeris que confluïen a la Mina del Cable. Des d'allà, el cable general, de 2.013 metres i en servei des del 1907, el baixava fins a l'estació de l'Empalme, on es carregava al tren que pujava fins al Clot del Moro. Aquesta via és la de l'actual Tren del Ciment.
On s'aparca?
Per al sector del Moreno i el Teixó, al Prat Gespador, i des d'allà a peu pel PR-C 11. Per al sector del Xalet, la Mina del Cable i la d'Arderiu, a la mateixa pista, al costat de cada punt.
Es pot combinar amb el Xalet del Catllaràs?
Sí, i és el més natural. La Mina del Xalet, la del Cable i la d'Arderiu són a pocs metres del Xalet que Gaudí va projectar per als tècnics de les mines, i el mirador de la Roca de la Lluna queda molt a prop.